DATA : dijous 19 de novembre de 2009
ASSISTENTS : 14 persones
Temes tractats :
- Es consulta si existeix un pla d´emergència per casos d´accidents a les indústries que puguin suposar toxicitat i altres situacions com nevades o altres fenòmens metereològics.
- Es parla del probla d´accessibilitat dels serveis d´emergència com bombers o ambulàncies en algunes zones de Cervera, especialment en el casc antic.
- Es parla de la possibilitat de que a Europerfil s´utilitzin materials altament inflamables.
- Es comenta la perillositat de l´empresa Copecinter.
- A Castellnou d´Oluges, les boques d´incendi no es poden acoplar als mecanismes dels bombers.
- Als nuclis agregats no s´hi va en casos de nevades.
- La Policia Local no es veu gaire pels nuclis agregats.
- El riu Sió i l´Ondara al pas per Castllenou i Vergós respectivament tenen un deficient manteniment i estan plens de brossa.
- La carretera de Castellnou és estreta pel trànsit que hi ha i la fa molt perillosa. Caldria pavimentar els laterals per l´evacuació d´aigua i a la vegada serviria d´escapatòria quan es trobin dos vehicles.
- La neteja i conservació dels nuclis agregats és molt deficient. No es preveu l´època de caigua de fulles que deixa el poble brut i embussa tapa les reixes de les clavegueres.
- Es proposa refer la Federació d´Associacions de Veïns.
- Hi ha opinions que expresen que no és necessària l´existència de la Federació ja que com a associació de veïns pròpia ja logren els resultats que es proposen.
- Hi ha barris com la zona de l´avinguda de Catalunya o la zona centre Universitat que no tenen associació o està totalment inactiva.
- Cal definir clarament les funcions i utilitat de la Federació d´Associacions.
- Es proposa com alternativa, la creació de districtes amb un Consell de districtes.
- Es fa la queixa de que a la presentació de Projecte Cervera es va dir que només un parell de barris tenen activitat com a associació quan són més els barris que fan coses. Es critica el desconeixement d´aquesta realitat i s´expressa el malestar creat per aquest desconeixement.
- Es demana actuar contra l´incivisme.
- Cal estudiar perquè no funcionen les associacions de veïns.
- S´expressa la idea de que la Paeria actua quan hi ha queixes, i que quan aquestes es produeixen, la Paeria respon satisfactòriament. Es diu que amb l´equip de govern actual s´hi pot parlar. També s´expresa l´opinió de que la Paeria hauria d´actuar segons un pla estudiat i no anant al darrere de les queixes veinals.
- Els tràmits a la Paeria per demanar coses pel barri són massa llargs i la resposta tarda molt a arribar. S´acaba anant a veure directament al Regidor corresponent.
- Es fan actuacions sense estratègia, actuant seguint les queixes dels veïns.
- Hi ha associacions que presenten plans a la Paeria sobre les seves necessitats.
- Es planteja la possibilitat de posar un petit bus pel poble però es creu que poca gent l´utilitzaria. Es presenta un pressupost de 27.000 euros anuals per un servei de dos dies a la setmana, fent una volta a la ciutat en tres hores diferents del dia. Es parla de no deixar de costat els nuclis agregats en aquest servei.
- Es demana posar molta atenció al POUM però hi ha la sensació de que és un projecte inacabable.
- Cal animar a la gent a anar als plens.
- La Paeria no promociona suficientment la participació ciutadana.
- Es demana donar la paraula al poble en els plens.
- Hi ha normes que no s´apliquen, com les relatives a contaminació acústica, neteja o ordenances de civisme.
- En centre de Castellnou està totalment derruït, és molt perillós i no hi ha manera de contactar amb els propietaris. Cal plantejar-se la possibilitat d´expropiar-ho.
- Es pregunta quín cost ha tingut per Cervera l´estudi i redacció del projecte del POUM. Hi ha la sensació de que ha costat molts diners, no ha lograt consens entre els cerverins i continua sense estar aprobat.
- El projecte de soterrar la via era un dels grans projectes i s´ha gestionat molt malament amb una solució que és un nyap. Pot ser cal seguir lluitant per soterrar-la i unir les dos Cerveres per vertebrar la ciutat.
- És cert que es vol convertir el tren que arriba a Cervera en un tranvia? Cal tenir al poble informat.
- S´han fet moltes coses malament a Cervera, el CAP està en una ubicació molt dolenta, l´estació d´autobusos també i és petita, la Ctra. de Guissona es va tancar quan en el seu moment va ser una venda de la Paeria a Carreteres.
- Cal lluitar per reobrir la Ctra. de Guissona.
- Els veïns del carrer Major no col.laboren per portar comerços i serveis a la zona ja que hi ha pocs locals disponibles.
- Es posa en dubte l´èxit del viver d´empreses.
- Els monuments de Cervera s´han de poder visitar.
- Els monuments de Cervera han de disposar de serveis bàsics pels visitants com lavabos.
- La neteja del poble no és prou eficient i la màquina no arriba a tots els racons i allà es queda la porqueria.
- El parking sota la muralla està desemparat i sense vigilància.
- Es posa en dubte el cobrament de les multes de la Policia Municipal que no passen per Trànsit.
- Es demanen llistes obertes per les eleccions municipals.
- Un ex-regidor de la Paeria diu que en la seva època estava superat per la feina.
- Es parlar dels salaris dels regidors i paer. El problema no és el salari, és la dedicació. Cervera segurament acceptaria pagar més a canvi de major eficiència i dedicació.
dimecres, 9 de desembre del 2009
dimarts, 1 de desembre del 2009
PRIMERA REUNIÓ DEL GRUP D’ENTITATS I ASSOCIACIONS
DATA : dimecres 25 de novembre de 2009
ASSISTENTS : 21 persones
Temes tractats :
- Hi ha un problema de caràcter de la gent: a Cervera hi ha moltes entitats i es fan moltes coses, però la gent no ens ho creiem o no ho apreciem prou i trobem problemes en tot
- Cal el centre peatonal de Cervera, però es creu que primer es necessari un parquing
- Una vegada s’hagi fet l’illa de vianants, caldria recuperar els espais perquè els nens puguin jugar al carrer i relacionat amb això surten varies idees:
o Pistes de basquet públiques
o Taules de ping-pong a l’aire lliure
o Taulers d’escacs al carrer.
o Pista de basquet a la zona del sindicat
o Aparcament amb canastes a la zona del pavelló polivalent
o Porteries esportives als parcs (no que només hi hagi gronxadors)
o Carrils bici
o Mes pistes per patinar
o Cobrir amb runa la piscina i fer-hi una pista de volei
- Es demana que a l’ensenyança reglada s’hi incorpori el teatre
- Es debat a bastament el tema de la necessitat d’un Hotel d’Entitats i hi ha diversitat d’opinions al respecte. Uns defensen que es necessari, altres que no tant perquè cadascú ha de tenir el seu espai i alguns d’aquests son incompatibles entre si, altres que el caldria es la unificació en un hotel d’entitats de sols les tasques administratives, etc., altres que de locals ja n’hi ha (Cal Breu, Casal, Esplai, etc.). però que cal adequar-los, etc., etc.
- Es considera que des de la Paeria hi ha poca sensibilitat i implicació cap a les entitats i una forma de millorar aquest rema i aefectes d’optimitzar recursos i com a suport des de la Paeria a clubs i escoles esportives, caldria que els encarregats dels pavellons esportius fossin tècnics esportius que col·laboressin amb aquestes entitats en tasques de gestió o com a monitors, en lloc de fer només la feina d’obrir i tancar els pavellons
- Caldria mes col·laboració de les entitats esportives amb escoles i altres centres educatius
- Cal potenciar, no només el centre peatonal, si no també els barris com els ametllers, etc. sobre tot amb el problema geogràfic que hi ha a Cervera amb la via del tren que fa que la gent que viu sobre la via sembla que no siguin cerverins (fer-hi cercaviles, per exemple). Sembla que s’ha intentat altres vegades i es molt difícil.
- Cal potenciar les activitats esportives extra-escolars no sols des de les AMPES
- Es debat ampliament el tema de les AMPES i es considera que faltaria donar a coneixer molt mes les activitats de les entitats de Cervera dins les escoles i instituts i potser caldria una corrodinació de les activitats de les escoles tot i que ja n’estàn en part des del Consell Comarcal
- Es demana que ja que per motiu de la crisi econòmica, el projecte de tirar a terra el pavelló poliesportiu de les 3V se n’ha anat en orris, caldria fer-hi millores com es ara vestidors i altres equipaments a la zona on hi ha ara la piscina antiga
- Cal a Cervera un pavelló esportiu nou i modern
- Cal fer des de la Paeria un calendari coordinat d’activitats de les entitats que sigui una referència per tothom tot i que s’explica que a la revista “Paeria” això ja hi es. A continuació caldria fer promoció conjunta d’aquest calendari unificat. Al respecte, es proposa de demanar a la Paeria que s’enviï a totes les entitats, per mail i cada dimecres, un calendari de les activitats del cap de setmana
- Es comenta que moltes vegades la revista Paeria arriba tard als ciutadans i això caldria solucionar-ho
- Es proposa que el responsable de mantenir un calendari d’activitats actualitzat i eficient podria ser una persona contractada des de les entitats de forma privada (no cal que sigui algú de la Paeria), pagada entre totes les entitats i que també podria fer funcions de comunicador d’activitats als mitjans digitals i de premsa escrita
- Es tornar a parlar de la poca disponibilitat i generositat de la gent a l’hora de participar en les activitats que es fan a Cervera
- Es considera un tema greu la no disponibilitat de la Sala Francesc Buireu a partir de les 20:00 per fer actes de les entitats. S’explica, però que això està a punt de solucionar-se però amb la particularitat, per culpa de la distribució de les alarmes, que no es podrà disposar de lavabos, lo qual es considerar indignant i tercermundista
- Es proposa el patí de darrera del carrer 11 de setembre per a fer-hi equipaments, tot i que hi ha el handicap al respecte que no es de titularitat municipal
- Cal a Cervera un alberg juvenil
- Cal arreglar el Parc Mas Duran i plantejar-se quin ús cal fer-ne. Es proposa de crear una entitat com hi ha en altres ciutats de l’estil dels “Amics del Terrall” de Les Borges
- Cal recuperar l’entorn de Sant Pere el Gros
- S’exposa la problemàtica de la colla sardanista de Cervera per motiu de la falta d’un local propi per fer cursos de sardanes de forma que s’ha convertint en una entitat itinerant (cada temporada fan els cursos en llocs diferent). Es considera que Cervera no es pot permetre que una activitat amb tant solera a Cervera com aquesta estigui en una situació tant precària i caldria solucionar aquest tema per sempre
- Cal obrir els patis dels col·legis
- Es demana que s’inclogui a la futura enquesta que cada associació/entitat proposi 5 llocs on es pugui habilitar un parquing a Cervera
- Falta 1 ascensor al parquing que s’ha fet darrerament a sota la muralla, perquè està infrautilitzat
- També es debat àmpliament del tema de les subvencions i les intervencions son molt diverses al respecte, però en general s’està d’acord en el següent:
o Caldria que les entitats s’autofinanciïn
o No es veu sostenible que sempre s’acabi anant als comerços per demanar diners per les entitats
o Caldria mes informació sobre les subvencions, que s’hauria de fer arribar per mail a les entitats des de la Paeria
- Lligat amb el tema de les subvencions, surt la proposta de que les diferents entitats d’àmbits similars s’aglutinessin/agrupessin/federessin en entitats mes grosses (per exemple, tots els equips de futbol-sala, les AMPES, etc.) amb la finalitat de
o Optimitzar esforços a l’hora de gestionar subvencions amb la Paeria
o Compartir espais exteriors, locals, etc
o Compartir tasques administratives
- S’obre un debat sobre el tema dels recursos humans a la Paeria i surten els temes següents:
o S’observa el problema que varies vegades una persona ha entrat a treballar a la Paeria com a tècnic d’esports (per posar un exemple) i amb el temps acabar fent tasques de tècnic de cultura i això no ajuda a la eficiència en la feina
o Potser el problema del personal de la Paeria es que no saben exactament el que han de fer
o Es comenta que a la Paeria hi ha 4 persones intocables i a aquests se’ls hauria de tocar el crostó
o En general es constata que el personal de la brigada té poca sensibiliatt en vers els ciutadans i s’exposen diferents casos concrets al respecte
o Es comenta que això pot ser degut a un problema de desencís dels propis treballadors després de molts anys
- Es demana que, aprofitant la remodelació de la web de la Paeria, que es pengin les actes dels plens i també es demana que des de la Paeria s’enviï a totes les entitats els convocatòries dels plens
ASSISTENTS : 21 persones
Temes tractats :
- Hi ha un problema de caràcter de la gent: a Cervera hi ha moltes entitats i es fan moltes coses, però la gent no ens ho creiem o no ho apreciem prou i trobem problemes en tot
- Cal el centre peatonal de Cervera, però es creu que primer es necessari un parquing
- Una vegada s’hagi fet l’illa de vianants, caldria recuperar els espais perquè els nens puguin jugar al carrer i relacionat amb això surten varies idees:
o Pistes de basquet públiques
o Taules de ping-pong a l’aire lliure
o Taulers d’escacs al carrer.
o Pista de basquet a la zona del sindicat
o Aparcament amb canastes a la zona del pavelló polivalent
o Porteries esportives als parcs (no que només hi hagi gronxadors)
o Carrils bici
o Mes pistes per patinar
o Cobrir amb runa la piscina i fer-hi una pista de volei
- Es demana que a l’ensenyança reglada s’hi incorpori el teatre
- Es debat a bastament el tema de la necessitat d’un Hotel d’Entitats i hi ha diversitat d’opinions al respecte. Uns defensen que es necessari, altres que no tant perquè cadascú ha de tenir el seu espai i alguns d’aquests son incompatibles entre si, altres que el caldria es la unificació en un hotel d’entitats de sols les tasques administratives, etc., altres que de locals ja n’hi ha (Cal Breu, Casal, Esplai, etc.). però que cal adequar-los, etc., etc.
- Es considera que des de la Paeria hi ha poca sensibilitat i implicació cap a les entitats i una forma de millorar aquest rema i aefectes d’optimitzar recursos i com a suport des de la Paeria a clubs i escoles esportives, caldria que els encarregats dels pavellons esportius fossin tècnics esportius que col·laboressin amb aquestes entitats en tasques de gestió o com a monitors, en lloc de fer només la feina d’obrir i tancar els pavellons
- Caldria mes col·laboració de les entitats esportives amb escoles i altres centres educatius
- Cal potenciar, no només el centre peatonal, si no també els barris com els ametllers, etc. sobre tot amb el problema geogràfic que hi ha a Cervera amb la via del tren que fa que la gent que viu sobre la via sembla que no siguin cerverins (fer-hi cercaviles, per exemple). Sembla que s’ha intentat altres vegades i es molt difícil.
- Cal potenciar les activitats esportives extra-escolars no sols des de les AMPES
- Es debat ampliament el tema de les AMPES i es considera que faltaria donar a coneixer molt mes les activitats de les entitats de Cervera dins les escoles i instituts i potser caldria una corrodinació de les activitats de les escoles tot i que ja n’estàn en part des del Consell Comarcal
- Es demana que ja que per motiu de la crisi econòmica, el projecte de tirar a terra el pavelló poliesportiu de les 3V se n’ha anat en orris, caldria fer-hi millores com es ara vestidors i altres equipaments a la zona on hi ha ara la piscina antiga
- Cal a Cervera un pavelló esportiu nou i modern
- Cal fer des de la Paeria un calendari coordinat d’activitats de les entitats que sigui una referència per tothom tot i que s’explica que a la revista “Paeria” això ja hi es. A continuació caldria fer promoció conjunta d’aquest calendari unificat. Al respecte, es proposa de demanar a la Paeria que s’enviï a totes les entitats, per mail i cada dimecres, un calendari de les activitats del cap de setmana
- Es comenta que moltes vegades la revista Paeria arriba tard als ciutadans i això caldria solucionar-ho
- Es proposa que el responsable de mantenir un calendari d’activitats actualitzat i eficient podria ser una persona contractada des de les entitats de forma privada (no cal que sigui algú de la Paeria), pagada entre totes les entitats i que també podria fer funcions de comunicador d’activitats als mitjans digitals i de premsa escrita
- Es tornar a parlar de la poca disponibilitat i generositat de la gent a l’hora de participar en les activitats que es fan a Cervera
- Es considera un tema greu la no disponibilitat de la Sala Francesc Buireu a partir de les 20:00 per fer actes de les entitats. S’explica, però que això està a punt de solucionar-se però amb la particularitat, per culpa de la distribució de les alarmes, que no es podrà disposar de lavabos, lo qual es considerar indignant i tercermundista
- Es proposa el patí de darrera del carrer 11 de setembre per a fer-hi equipaments, tot i que hi ha el handicap al respecte que no es de titularitat municipal
- Cal a Cervera un alberg juvenil
- Cal arreglar el Parc Mas Duran i plantejar-se quin ús cal fer-ne. Es proposa de crear una entitat com hi ha en altres ciutats de l’estil dels “Amics del Terrall” de Les Borges
- Cal recuperar l’entorn de Sant Pere el Gros
- S’exposa la problemàtica de la colla sardanista de Cervera per motiu de la falta d’un local propi per fer cursos de sardanes de forma que s’ha convertint en una entitat itinerant (cada temporada fan els cursos en llocs diferent). Es considera que Cervera no es pot permetre que una activitat amb tant solera a Cervera com aquesta estigui en una situació tant precària i caldria solucionar aquest tema per sempre
- Cal obrir els patis dels col·legis
- Es demana que s’inclogui a la futura enquesta que cada associació/entitat proposi 5 llocs on es pugui habilitar un parquing a Cervera
- Falta 1 ascensor al parquing que s’ha fet darrerament a sota la muralla, perquè està infrautilitzat
- També es debat àmpliament del tema de les subvencions i les intervencions son molt diverses al respecte, però en general s’està d’acord en el següent:
o Caldria que les entitats s’autofinanciïn
o No es veu sostenible que sempre s’acabi anant als comerços per demanar diners per les entitats
o Caldria mes informació sobre les subvencions, que s’hauria de fer arribar per mail a les entitats des de la Paeria
- Lligat amb el tema de les subvencions, surt la proposta de que les diferents entitats d’àmbits similars s’aglutinessin/agrupessin/federessin en entitats mes grosses (per exemple, tots els equips de futbol-sala, les AMPES, etc.) amb la finalitat de
o Optimitzar esforços a l’hora de gestionar subvencions amb la Paeria
o Compartir espais exteriors, locals, etc
o Compartir tasques administratives
- S’obre un debat sobre el tema dels recursos humans a la Paeria i surten els temes següents:
o S’observa el problema que varies vegades una persona ha entrat a treballar a la Paeria com a tècnic d’esports (per posar un exemple) i amb el temps acabar fent tasques de tècnic de cultura i això no ajuda a la eficiència en la feina
o Potser el problema del personal de la Paeria es que no saben exactament el que han de fer
o Es comenta que a la Paeria hi ha 4 persones intocables i a aquests se’ls hauria de tocar el crostó
o En general es constata que el personal de la brigada té poca sensibiliatt en vers els ciutadans i s’exposen diferents casos concrets al respecte
o Es comenta que això pot ser degut a un problema de desencís dels propis treballadors després de molts anys
- Es demana que, aprofitant la remodelació de la web de la Paeria, que es pengin les actes dels plens i també es demana que des de la Paeria s’enviï a totes les entitats els convocatòries dels plens
dijous, 26 de novembre del 2009
PRIMERA REUNIÓ DEL GRUP DE CULTURA, PATRIMONI I TURISME
DATA : dimecres 18 de novembre de 2009
ASSISTENTS : 40 persones
Temes tractats :
- Es planteja la qüestió : Cultura i Patrimoni han d´estar al servei de què?
- És imprescindible el centre vianal com a millora estètica, comercial i social per Cervera.
- Necessitat de lligar patrimoni i turisme.
- Cal fer un inventari dels edificis de la Paeria del Casc Antic i també dels que estan buits.
- Es parla de la possibilitat de fer un hotel al Centre Històric.
- És imprescindible dotar Cervera de serveis de qualitat i no fer les coses de qualsevol manera, posant sempre la qualitat pel davant de la quantitat.
- Cal ser solidari amb el comerç i recolçar-lo promocionant el patrimoni. És això prostituïr-lo?
- Promoure i convertir Cervera en una ciutat tranquila (slow city). La tranquilitat també pot ser un producte.
- Manca iniciativa privada per crear més places hoteleres.
- Cal millorar tots els accessos a Cervera i la corresponent senyalització.
- Cal explicar a la població en què consisteix el Pla del Nucli Històric.
- Cervera ha d´exercir de capital cultural de la comarca.
- Es parla de l´us més adequat del sindicat. Es proposa com a Museu de la maquinària agrìcola aprofitant la maquinària existent de la farinera.
- Cal reorganitzar els usos de l´edifici de l´Univesitat. Es parla d´obrir l´edifici al poble i plantejar-se posa-hi serveis de restauració, comerç, ajardinament, etc... i convertir aquest en un espai obert i de cohesió social.
- Cal posar Cervera a la xarxa i és imprescindible crear una nova web moderna i constantment actualitzada.
- Fer a Cervera un Centre de Creació i Pensament.
- Convertir Cervera en una marca de qualitat.
- Les entitats han de donar a conèixer les seves activitats i cal crear un calendari coordinat.
- Cal implicar comerç i indústria en la promoció i manteniment del patrimoni.
- Cervera ha de tenir un potent departament de premsa i comunicació que generi constantment notícies i les adreci a la premsa i altres mitjans de comunicació.
- Cal potenciar l´Aquelarre com una marca reconeguda arreu.
- Es demanar publicar les actes del plens a la web com a mostra de transparència.
- S´han de conservar i recuperar els camins de Cervera, entre ells el de les Forques.
- S´han de recuperar espais com la Torre de Moro, la Font del Grau, Sant Armengol i Sant Pere el Gros.
- Es demana acondicionar zones de passeig al voltant de Cervera que permeti gaudir de la ciutat i arreglar la zona propera al riu Ondara.
- S´han d´ampliar els dies i horaris de visita dels monuments de Cervera.
- Potenciar les rutes del romànic, la ruta modernista i la ruta del 650 Aniversari de la Generalitat.
- Cal mimar el teixit associacionista de Cervera.
- Cal estudiar les possibilitats de tenir un Teatre Municipal.
- És necessari crear un hotel d´entitats.
- No podem viure d´esquenes a la comarca, cal exercir de capital.
- Cal aprofitar les entrades a la web de Cervera durant l´època de l´Aquelarre, ja que es donen pics molt importants de consultes. Valorar el factor publicitari.
- S´ha de millorar el servei del tren.
- Es proposa recuperar el brollador del Gral Güell com estava antigament.
- Es proposa enderrocar part de la muralla que evita gaudir de les vistes.
- Quan es parla de futur i de cultura, cal tenir en compte els nouvinguts, fer que ells també s´interessin per la nostra cultura i patrimoni.
- Cal millorar les entrades de la ciutat.
- La web s´ha de modernitzar i ha de tenir un manteniment constant. Ha de tenir l´agenda cultural actualitzada.
- S´ha de fer i respectar una normativa sobre cartells comercials.
- S´han de coordinar els diferents òrgans de gestió de la ciutat.
- Fer un cirucit de footing i bicicleta que permeti fer esport i gaudir Cervera.
- Poder consultar el patrimoni a la web.
- Fer la web en anglès.
- Crear un centre d´estudis.
- Especialitzar-nos en l´estudi del segle XVIII.
- Potenciar les Completes.
- Intentar atreure un públic de qualitat i més selecte.
- Fer un museu del cinema i aprofitar el legat de Claudi Gómez Grau, especialment en cinema infantil i fer un festival de cinema.
- Potenciar i promocionar productes autòctons.
- Adaptar la ciutat a les necessitats dels ciutadans fent les boreres més amples, en ser un espai de veinatge i de relacions socials.
- Fer una ciutat més neta.
- Atreure el turista de Barcelona en lloc de criticar-lo i insultar-lo.
- Cervera necessita un hotel de 70 places, que hi pugui anar un autocar complert.
- Manca una botiga de música a Cervera.
- Facilitar la creació de negocis.
- Reubicar l´oficina de turisme i millorar la seva senyalització.
- Crear un slogan i una marca potent de Cervera.
- Posar un alberg juvenil al carrer major.
- Aprofitar espais com el Mas Duran o la Font del Grau per fer actes a l´estiu de restauració, concerts, terrassa nocturna, etc.
- Cedir sales de la Paeria per exposar obres d´artistes cerverins.
- Reivindicar un espai digne per fer cultura, gastronomia, teatre, música i altres activitats d´oci i culturals no esportives per crear cohesió social.
- Cal cuidar el material de les entitats que d´un any a un altre es poden fer malbé si no es conserven correctament, especialment el material de producció de l´Aquelarre.
- Cal canviar la mentalitat del comerç.
- Cal fer un departament de premsa que funcioni i generi notes de premsa contínuament.
- Cal potenciar i promoure la participaciño ciutadana.
- Actualment, Cervera està desvertebrada socialment i la cultura pot fer el paper que canviï la dinàmica.
- Disposar d´un teatre municipal.
- Crear un pla de promoció turística de Cervera.
- Instal.lar la càmara del temps de TV3 per lograr notorietat de Cervera.
- Potenciar la lleganda del Port de mar amb una festa especial, sardinada popular, arribada del peix en vaixells, subhasta i creació de merchandising.
- Convertir Cervera en la capital mundial de la bruixeria amb un museu i actitivats relacionades tot l´any i lligar-ho amb jornades gastronómiques.
- Convertir Cervera en un plató de cinema i televisió.
- Contractar un escriptor de molt renom per que escrigui un llibre que passi a Cervera.
- Obrir la Universitat al poble, amb comerços i serveis de restauració i zones ajardinades.
- Convertir en tunel de Cervera en una obra d´art amb il.liminació especial i espectacular.
- Potenciar el naixement de la Generalitat a Cervera.
- Cal renovar els òrgans de promoció comercial de Cervera com són la Cambra de Comerç i les associacions de comerciants.
- Gestionar el patrimoni amb criteris empresarials.
ASSISTENTS : 40 persones
Temes tractats :
- Es planteja la qüestió : Cultura i Patrimoni han d´estar al servei de què?
- És imprescindible el centre vianal com a millora estètica, comercial i social per Cervera.
- Necessitat de lligar patrimoni i turisme.
- Cal fer un inventari dels edificis de la Paeria del Casc Antic i també dels que estan buits.
- Es parla de la possibilitat de fer un hotel al Centre Històric.
- És imprescindible dotar Cervera de serveis de qualitat i no fer les coses de qualsevol manera, posant sempre la qualitat pel davant de la quantitat.
- Cal ser solidari amb el comerç i recolçar-lo promocionant el patrimoni. És això prostituïr-lo?
- Promoure i convertir Cervera en una ciutat tranquila (slow city). La tranquilitat també pot ser un producte.
- Manca iniciativa privada per crear més places hoteleres.
- Cal millorar tots els accessos a Cervera i la corresponent senyalització.
- Cal explicar a la població en què consisteix el Pla del Nucli Històric.
- Cervera ha d´exercir de capital cultural de la comarca.
- Es parla de l´us més adequat del sindicat. Es proposa com a Museu de la maquinària agrìcola aprofitant la maquinària existent de la farinera.
- Cal reorganitzar els usos de l´edifici de l´Univesitat. Es parla d´obrir l´edifici al poble i plantejar-se posa-hi serveis de restauració, comerç, ajardinament, etc... i convertir aquest en un espai obert i de cohesió social.
- Cal posar Cervera a la xarxa i és imprescindible crear una nova web moderna i constantment actualitzada.
- Fer a Cervera un Centre de Creació i Pensament.
- Convertir Cervera en una marca de qualitat.
- Les entitats han de donar a conèixer les seves activitats i cal crear un calendari coordinat.
- Cal implicar comerç i indústria en la promoció i manteniment del patrimoni.
- Cervera ha de tenir un potent departament de premsa i comunicació que generi constantment notícies i les adreci a la premsa i altres mitjans de comunicació.
- Cal potenciar l´Aquelarre com una marca reconeguda arreu.
- Es demanar publicar les actes del plens a la web com a mostra de transparència.
- S´han de conservar i recuperar els camins de Cervera, entre ells el de les Forques.
- S´han de recuperar espais com la Torre de Moro, la Font del Grau, Sant Armengol i Sant Pere el Gros.
- Es demana acondicionar zones de passeig al voltant de Cervera que permeti gaudir de la ciutat i arreglar la zona propera al riu Ondara.
- S´han d´ampliar els dies i horaris de visita dels monuments de Cervera.
- Potenciar les rutes del romànic, la ruta modernista i la ruta del 650 Aniversari de la Generalitat.
- Cal mimar el teixit associacionista de Cervera.
- Cal estudiar les possibilitats de tenir un Teatre Municipal.
- És necessari crear un hotel d´entitats.
- No podem viure d´esquenes a la comarca, cal exercir de capital.
- Cal aprofitar les entrades a la web de Cervera durant l´època de l´Aquelarre, ja que es donen pics molt importants de consultes. Valorar el factor publicitari.
- S´ha de millorar el servei del tren.
- Es proposa recuperar el brollador del Gral Güell com estava antigament.
- Es proposa enderrocar part de la muralla que evita gaudir de les vistes.
- Quan es parla de futur i de cultura, cal tenir en compte els nouvinguts, fer que ells també s´interessin per la nostra cultura i patrimoni.
- Cal millorar les entrades de la ciutat.
- La web s´ha de modernitzar i ha de tenir un manteniment constant. Ha de tenir l´agenda cultural actualitzada.
- S´ha de fer i respectar una normativa sobre cartells comercials.
- S´han de coordinar els diferents òrgans de gestió de la ciutat.
- Fer un cirucit de footing i bicicleta que permeti fer esport i gaudir Cervera.
- Poder consultar el patrimoni a la web.
- Fer la web en anglès.
- Crear un centre d´estudis.
- Especialitzar-nos en l´estudi del segle XVIII.
- Potenciar les Completes.
- Intentar atreure un públic de qualitat i més selecte.
- Fer un museu del cinema i aprofitar el legat de Claudi Gómez Grau, especialment en cinema infantil i fer un festival de cinema.
- Potenciar i promocionar productes autòctons.
- Adaptar la ciutat a les necessitats dels ciutadans fent les boreres més amples, en ser un espai de veinatge i de relacions socials.
- Fer una ciutat més neta.
- Atreure el turista de Barcelona en lloc de criticar-lo i insultar-lo.
- Cervera necessita un hotel de 70 places, que hi pugui anar un autocar complert.
- Manca una botiga de música a Cervera.
- Facilitar la creació de negocis.
- Reubicar l´oficina de turisme i millorar la seva senyalització.
- Crear un slogan i una marca potent de Cervera.
- Posar un alberg juvenil al carrer major.
- Aprofitar espais com el Mas Duran o la Font del Grau per fer actes a l´estiu de restauració, concerts, terrassa nocturna, etc.
- Cedir sales de la Paeria per exposar obres d´artistes cerverins.
- Reivindicar un espai digne per fer cultura, gastronomia, teatre, música i altres activitats d´oci i culturals no esportives per crear cohesió social.
- Cal cuidar el material de les entitats que d´un any a un altre es poden fer malbé si no es conserven correctament, especialment el material de producció de l´Aquelarre.
- Cal canviar la mentalitat del comerç.
- Cal fer un departament de premsa que funcioni i generi notes de premsa contínuament.
- Cal potenciar i promoure la participaciño ciutadana.
- Actualment, Cervera està desvertebrada socialment i la cultura pot fer el paper que canviï la dinàmica.
- Disposar d´un teatre municipal.
- Crear un pla de promoció turística de Cervera.
- Instal.lar la càmara del temps de TV3 per lograr notorietat de Cervera.
- Potenciar la lleganda del Port de mar amb una festa especial, sardinada popular, arribada del peix en vaixells, subhasta i creació de merchandising.
- Convertir Cervera en la capital mundial de la bruixeria amb un museu i actitivats relacionades tot l´any i lligar-ho amb jornades gastronómiques.
- Convertir Cervera en un plató de cinema i televisió.
- Contractar un escriptor de molt renom per que escrigui un llibre que passi a Cervera.
- Obrir la Universitat al poble, amb comerços i serveis de restauració i zones ajardinades.
- Convertir en tunel de Cervera en una obra d´art amb il.liminació especial i espectacular.
- Potenciar el naixement de la Generalitat a Cervera.
- Cal renovar els òrgans de promoció comercial de Cervera com són la Cambra de Comerç i les associacions de comerciants.
- Gestionar el patrimoni amb criteris empresarials.
dimarts, 24 de novembre del 2009
PRIMERA REUNIÓ DEL GRUP DE COMERÇ
DATA : dimarts 17 de novembre de 2009
ASSISTENTS : 24 persones
Temes tractats :
- Fer parking soterrat sota el Passeig de l´Estació, està al centre del poble.
- És millor crear diverses zones amb places d´aparcament que una sola de gran, per qüestions de mobilitat.
- S´han de senyalitzar les zones d´aparcament.
- Cervera, no sols els comerciants, ha de decidir si vol la zona de vianants.
- Quí paga l´obra? Sembla ser que gairbé a tot arreu ho paga l´ajuntament i només aquí es paga amb contribucions especials.
- S´han de buscar subvencions per finançar l´obra. És vital.
- Cal fer zones verdes de parking, com a Barcelona.
- Cal fer una enquesta als cerverins sobre quín comerç volen, com veuen el comerç de Cervera i què troben a faltar del comerç cerverí.
- Manca gènere i talles al comerç.
- Manca formació i especialització.
- S´ha de canviar la mentalitat derrotista i negativa d´una vegada.
- Cal crear una imatge per promocionar, una marca.
- El comerç ha d´invertir i arriscar si vol tenir èxit. Moltes iniciatives són molt conservadores.
- S´ha de potenciar el turisme.
- És tant important retenir el comprador de Cervera com fer venir el de fora.
- Es desconeix quantes pleces de parking cal fer a Cervera per donar una bona oferta i un bon servei al visitant.
- Cervera està catalogada com a municipi turístic?
- Cal aprofitar els centres CAT.
- Cal fer publicitat, però és molt cara, ha de ser selectiva i eficient.
- La Càmara de Comerç no és eficient. Cal actuar.
- S´ha d´obrir la Carretera de Guissona. És una prioritat.
- El poble està deixat.
- Cal fer punts d´informació turística i comercial.
- Cal ampliar els horaris de visites als edificis i monuments.
- Ha de millorar el manteniment general.
- S´han d´organitzar actuacions musicals per crear ambient al carrer.
- S´ha de solventar el tema de l´Hotel Canciller.
- La recollida del cartró ha de ser diària, no tres dies per setmana.
- Cal potenciar l´indústria per crèixer en població i tenir més clients potencials.
- El voleu platja a l´estiu va ser una bona idea i va portar molta gent.
- Cal unificar i tenir una sola associació de comerciants, forta on tots els carrers hi estiguin representats.
- Cal buscar estratègies conjuntes però respectar actuacions i actes organitzats per carrers.
- Cal la fira de St. Isidre? S´hauria de conservar només els actes referents a la pagesia.
- Mercat setmanal, cal potenciar-lo i fer que el bus vagi a més pobles a buscar gent.
- Ens hem de plantejar solucions viables, no fer volar coloms.
- Els dies festius haurien d´estar els aparadors oberts i amb llums.
- Cal fer un calendari d´activitats d´interés pel comerç.
- S´ha de fer un plànol comercial.
- Ens hem de modernitzar i utilitzar noves tecnologies.
- S´ha se posar una càmara del temps de TV3 per donar notorietat a Cervera.
- Altres idees : potenciar les singularitats de Cervera : Aquelarre, tunel, universitat, llegenda del port de mar i altres com la passió, conjunt medieval...
ASSISTENTS : 24 persones
Temes tractats :
- Fer parking soterrat sota el Passeig de l´Estació, està al centre del poble.
- És millor crear diverses zones amb places d´aparcament que una sola de gran, per qüestions de mobilitat.
- S´han de senyalitzar les zones d´aparcament.
- Cervera, no sols els comerciants, ha de decidir si vol la zona de vianants.
- Quí paga l´obra? Sembla ser que gairbé a tot arreu ho paga l´ajuntament i només aquí es paga amb contribucions especials.
- S´han de buscar subvencions per finançar l´obra. És vital.
- Cal fer zones verdes de parking, com a Barcelona.
- Cal fer una enquesta als cerverins sobre quín comerç volen, com veuen el comerç de Cervera i què troben a faltar del comerç cerverí.
- Manca gènere i talles al comerç.
- Manca formació i especialització.
- S´ha de canviar la mentalitat derrotista i negativa d´una vegada.
- Cal crear una imatge per promocionar, una marca.
- El comerç ha d´invertir i arriscar si vol tenir èxit. Moltes iniciatives són molt conservadores.
- S´ha de potenciar el turisme.
- És tant important retenir el comprador de Cervera com fer venir el de fora.
- Es desconeix quantes pleces de parking cal fer a Cervera per donar una bona oferta i un bon servei al visitant.
- Cervera està catalogada com a municipi turístic?
- Cal aprofitar els centres CAT.
- Cal fer publicitat, però és molt cara, ha de ser selectiva i eficient.
- La Càmara de Comerç no és eficient. Cal actuar.
- S´ha d´obrir la Carretera de Guissona. És una prioritat.
- El poble està deixat.
- Cal fer punts d´informació turística i comercial.
- Cal ampliar els horaris de visites als edificis i monuments.
- Ha de millorar el manteniment general.
- S´han d´organitzar actuacions musicals per crear ambient al carrer.
- S´ha de solventar el tema de l´Hotel Canciller.
- La recollida del cartró ha de ser diària, no tres dies per setmana.
- Cal potenciar l´indústria per crèixer en població i tenir més clients potencials.
- El voleu platja a l´estiu va ser una bona idea i va portar molta gent.
- Cal unificar i tenir una sola associació de comerciants, forta on tots els carrers hi estiguin representats.
- Cal buscar estratègies conjuntes però respectar actuacions i actes organitzats per carrers.
- Cal la fira de St. Isidre? S´hauria de conservar només els actes referents a la pagesia.
- Mercat setmanal, cal potenciar-lo i fer que el bus vagi a més pobles a buscar gent.
- Ens hem de plantejar solucions viables, no fer volar coloms.
- Els dies festius haurien d´estar els aparadors oberts i amb llums.
- Cal fer un calendari d´activitats d´interés pel comerç.
- S´ha de fer un plànol comercial.
- Ens hem de modernitzar i utilitzar noves tecnologies.
- S´ha se posar una càmara del temps de TV3 per donar notorietat a Cervera.
- Altres idees : potenciar les singularitats de Cervera : Aquelarre, tunel, universitat, llegenda del port de mar i altres com la passió, conjunt medieval...
dijous, 12 de novembre del 2009
PRIMERA RODA DE REUNIONS DELS GRUPS DE TREBALL
En els propers dies es farà la primera roda de reunions de cada grup de treball. Totes les persones inscrites rebran la carta de convocatòria. Animem a les persones que encara no s´hagin afegit a cap grup a fer-ho per lograr la màxima representativitat i legitimitat i poder així redactar un document final que tingui en compte totes les sensibilitats i inquietuts dels cerverins. És una oportunitat històrica i per la vostra resposta, sembla que la ciutadania s´està adonant de la importància d´aquest projecte, que és cosa de tots els cerverins.
dimecres, 4 de novembre del 2009
ACTA DE LA PRESENTACIÓ DEL PROJECTE CERVERA
DIA: 23-10-2009
HORA: 21.30H
LLOC: AUDITORI MUNICIPAL de CERVERA
ASSISTENTS: 150 persones (Aproximadament)
Es comença la reunió a les 21.40h de la nit, havent deixat 10 minuts de cortesia.
En Ramon Royes, com a portaveu del Projecte Cervera, agafa la paraula per començar l’acte. En primer lloc manifesta l’agraïment a la Paeria per la cessió i preparació de la sala, i al Sr. Amadeu Pipó per la seva col·laboració desinteressada en el muntatge de l’equip de so. A continuació, i en record de la figura del Sr. Antoni Pintó, membre del projecte des de l’inici, es demana 1 minut de silenci.
Després de l’aplaudiment no menys merescut al Sr. Antoni Pintó, en Ramon Royes procedeix amb la presentació.
Com bé explica, l’acte constarà de 3 parts: Introducció, explicant el naixement del Projecte, el treball dut a terme i els objectius marcats; Debat, amb l’esperada participació activa de tots els assistents; i Formació dels Grups de Treball que, des de Projecte Cervera es proposen.
1.- Projecte Cervera:
Aquest primer punt comença amb l’explicació que Projecte Cervera va néixer a finals de maig – principis de juny, des de l’iniciativa de dos membres del projecte (Sr. Ramon Subias i Sra. Elvira Colom), els quals després de parlar amb una vintena de persones més, van decidir convocar una reunió per parlar del què passava a Cervera, sempre des de diferents visions (comerç, indústria, associacions, ...).
Amb l’objectiu clar de fer extensives aquestes inquietuds a tota la població i veient la necessitat imperiosa d’un treball conjunt i d’una implicació massiva de gent, es va decidir que les conclusions d’aquella reunió s’havien de publicar. Es van publicar aquestes reflexions tant a “La Veu de la Segarra” com a “Segarra Actualitat”. De totes maneres, calia fer arribar aquest Projecte a molta gent i calia fer-la implicar. D’aquí, doncs, va néixer la iniciativa de crear un blog (http://projectecervera.blogspot.com), publicant-hi les reflexions que havien sorgit de la reunió, reflexions des del punt de partida que nosaltres com a cerverins, potser tampoc no ho estem fent prou bé.
D’aquesta primera reunió, entre d’altres, es va veure la necessitat de convocar diferents reunions, aquestes més sectorials, per tal de poder copsar les inquietuds de gairebé tots els segments de la població.
Així, doncs, durant juny i juliol es van convocar 5 reunions diferents, una per a cadascun dels “blocs” temàtics amb els que Projecte Cervera havia seccionat la població.
Després de cada reunió, i amb l’objectiu sempre present de la transparència d’actuació, es va anar publicant al blog les necessitats, inquietuds i desitjos de cada un d’aquests grups.
En cada reunió van sorgir aspectes diferents. Cada una d’elles era més enriquidora que l’anterior, pel debat que s’hi va crear i pels aspectes de Cervera que van anar sorgint. Els resums de totes elles es poden consultar al blog, però de totes maneres es procedeix a remarcar-ne els punts més destacats, donat que en moltes d’elles s’havien repetit.
- Cervera és gris!
- La Paeria no sempre dóna el servei esperat: hi ha molts treballadors i no sempre sembla que aquests facin la seva feina de la millor manera. Cal millorar el tracte d’aquests cap als ciutadans. Caldria gestionar la Paeria amb criteris d’eficiència i eficàcia, partint de la base dels recursos humans dels quals disposa.
- Cal trobar alternatives a la resposta reiterada de la Paeria: “no hi ha diners”.
- Necessitat de convertir l’eix comercial (des del c. General Güell fins a la plaça Santa Anna) en zona per a vianants.
- Falten zones d’aparcament.
- Els comerciants no estan prou units, per la qual cosa sembla que l’associació de comerciants no és una associació prou forta. Manca sentiment de grup. El comerç local ha d’evolucionar per saber veure les oportunitats que se’ns presenten i poder ser més competitius.
- Els accessos a Cervera són nefastos, dificultant l’entrada de visitants i possibles compradors/consumidors.
- Necessitat d’unificar els horaris dels comerços.
- La Cambra de Comerç no té cap poder actualment, potser degut a ser una delegació de la de Lleida.
- El servei de guarderia pública no cobreix les necessitats d’horaris de molts treballadors.
- El model de societat què volem: una Cervera amb 15.000 o 20.000 habitants? Els 2.000 o 3.000 darrers habitants han arribat a millorar la qualitat de vida de la ciutat?
- Existeix una “Cervera dels 500”: aquelles persones que fan coses pel poble, que estan al davant de les entitats i que són les que tiren del carro. Falta participació per part de molts cerverins.
- Creació d’un Hotel d’Entitats que les englobi. Interessant crear una agenda per no solapar activitats.
- La quantitat de patrimoni que hi ha a Cervera és l’enveja de moltes de les ciutats catalanes: no l’estem potenciant ni aprofitant, i molt menys a nivell turístic.
- Es necessita reactivar la Federació d’Associacions de Veïns.
- Cervera es troba a 1 hora de 3.0000.000 d’habitants... cal buscar la manera de potenciar-la i fer que aquests ens visitin.
En definitiva i com a resum:
- Falta color a Cervera: pintem-la!
- Hi ha molta gent disposada a treballar per millorar Cervera: aprofitem-ho!
Fins aquí, Projecte Cervera ja havia “involucrat” unes 130 persones, en debats, en diferents grups. Ara bé, es va creure oportú fer la convocatòria extensiva a TOT CERVERA, per tal de poder copsar moltes més visions que ajudin a fer gran aquest projecte. I per això, aquesta convocatòria avui aquí.
Abans de continuar amb les explicacions, des de Projecte Cervera es creu oportú passar a resoldre dubtes, aclarir certs misteris que ha provocat la creació d’aquest grup.
a) Ens hem autoanomenat PLATAFORMA, perquè, com diu la definició, som un grup de persones que treballem en grup i per un objectiu comú. En aquest cas: CERVERA.
b) NO SOM UN GRUP POLÍTIC. Remarcar una vegada més que no som un grup polític i que com a grup no en formarem cap. Som un conjunt de gent molt divers, amb afinitats diferents i caires polítics segurament també molt diferents. Projecte Cervera no es pot identificar en cap partit polític ni aquesta és la seva intenció. A nivell particular, cada membre del projecte farà el que millor cregui, però com a grup aclarir novament que en les properes eleccions no hi serem. De totes maneres, i dirigit als incrèduls, el temps ens donarà la raó. Es posa molta èmfasi en aquest punt, donats els comentaris que han circulat per Cervera. S’aprofita l’ocasió per destacar que sí, que des de Projecte Cervera s’està fent POLÍTICA, doncs com bé diu la paraula (que ve de poble –polis-), estem treballant pel poble.
c) Els que formem Projecte Cervera hi estem per INTERESSOS PERSONALS. Queda clar que l’únic interès que hi ha al darrera de tot això és CERVERA. Aquest objectiu comú és el que ha provocat que a dia d’avui gent tant diversa s’assenti a la mateixa taula per treballar conjuntament.
Està clar que damunt la taula tenim un material molt preuat: s’ha aconseguit copsar l’opinió de molts cerverins, la seves necessitats, prioritats, i, fins i tot, es disposa de possibles solucions a problemes que hi ha a Cervera. Cal remarcar que aquestes solucions no sempre passen per una despesa econòmica important. És un estudi de Cervera en base al qual molts partits polítics confeccionarien el programa per a les properes eleccions. És un material a l’abast de tothom i per a tothom.
Ara bé, cal començar a posar fil a l’agulla i treballar en base a ell. Ara tenim determinades les necessitats, detallades les debilitats, aclarits els punts febles i les amenaces... cal doncs, engegar el motor per posar-hi solucions.
Una vegada aclarits aquests punts, es passa a detallar l’estratègia prevista des de Projecte Cervera. L’estratègia que es proposa és crear 5 grups de treball, que serien els 5 motors claus de Cervera: Indústria i Agricultura; Comerç; Cultura, Patrimoni i Turisme; Entitats d’Oci, d’Esport i Culturals; i Associacions de Veïns i Nuclis Agregats.
Una vegada formats aquests grups, aquests es reuniran (2 o 3 reunions en 2 – 3 mesos, no es demana un compromís molt gran, perquè partim de la base que tothom té d’altra feina), per redactar les necessitats, establint l’ordre de prioritats i explicitant la inversió econòmica necessària en cas d’haver-ne.
A continuació es redactarà un dossier global, un full de ruta, podríem anomenar-lo PROJECTE CERVERA. Amb aquest dossier s’anirà a la Paeria, per tal de fer-ne la seva presentació. La idea és oferir-nos a treballar colze a colze amb ells, per aconseguir dur-lo a terme en la seva totalitat. Per tal de fer-ho possible es considera imprescindible fixar terminis, conjuntament amb la Paeria, per fer-ne la posterior valoració.
L’aspecte clau que es busca en tot això és aniquilar l’esperit negatiu de Cervera i per extensió de la majoria de cerverins. Els grups de treball han d’estar formats per gent motivada, amb ganes d’aprendre uns dels altres, tolerants, receptius i emprenedors. En determinats moments, els grups de treball caldrà que consultin temes a gent experta, perquè perseguim un treball amb rigor, feina ben feta i objectius viables.
Resumint, doncs:
- Això va de debò!!!
- El canvi és possible i hi ha de ser. Els reptes que ens marquem han de ser aconseguibles, per tal de fer-ne el seguiment i la posterior valoració.
- Promocionar Cervera ha de ser senzill: tenim moltes coses bones per oferir i les no tant bones es poden arranjar.
- Estem davant una oportunitat històrica: gent compromesa, oberta i positiva treballant per CERVERA.
Acabada la introducció de Projecte Cervera, agafa la paraula en Jaume Rossich que, com a moderador, dóna pas a la segona part de la reunió: el Debat.
2.- Debat:
A) Jordi Rovira. President de l’Associació de Veïns Antic Camí de Castellnou.
Aquesta associació a dia d’avui és la més nombrosa de Cervera. La junta està formada per 17 persones, totes actives i amb moltes ganes. De totes maneres, sempre és difícil moure un grup de gent tan nombrós com el que forma aquesta associació. Considera però que últimament a Cervera alguna cosa passa i que la gent és més participativa i té ganes de fer coses. Alguna cosa, doncs, bull a Cervera.
Personalment considera que un factor clau per aquest canvi de mentalitat és la renovació generacional, que sembla que la Cervera que hi havia fins ara, amb molta por al canvi, ha deixat pas a una Cervera més activa. Cal continuar així.
B) Genís Lloreta.
Formula una pregunta: “D’on es traurà l’aportació econòmica per aquest projecte?”
Respon en Ramon Royes: Està clar que qui gestiona els diners a Cervera és la Paeria, i seran ells qui mouran els pressupostos que sorgeixin del Projecte Cervera. Cal tenir en compte, però, que la solució a molts dels problemes actuals de Cervera no passen únicament per una inversió de recursos econòmics, tot i que cal partir de la base que aquests són necessaris i molt importants. Cal buscar-los, i la resposta de la Paeria de “no tenim diners” no sempre serà viable ni acceptable.
En Genís Lloreta aclareix que la pregunta dels recursos econòmics es refereia a l’actual grup de Projecte Cervera, per la qual cosa respon en Ramon Royes aclarint que la mínima inversió que ha necessitat Projecte Cervera per muntar aquestes reunions ha sortit de l’autofinançament.
Agafa la paraula en Jaume Rossich aclarint que potser s’està acostumat a que quan es mou alguna cosa és únicament per interessos econòmics, però que en aquest cas l’únic interès és treballar per Cervera.
C) Raimon Fusté. Regidor de Promoció Econòmica de la Paeria de Cervera.
Defineix “regidor” com a extensió del poble cap a l’Administració. Ell està obert a tothom i remarca que la seva feina, entre d’altres, és ser nexe d’unió cap aquesta Administració, per tal d’aconseguir millorar la vida dels ciutadans. Ell, com la resta de paers de l’Ajuntament de Cervera són el pont de contacte, tot i que destaca que els cerverins no sempre fan ús d’aquesta obertura.
S’ofereix per posar els mitjans que siguin possibles per tal de dur a terme el projecte.
Queda anotada, doncs, la seva predisposició a treballar pel projecte.
D) Santiago Serrano. Propietari de la galeria d’art “La Cerverina d’Art”.
Comença explicant que Cervera és “estranya” ja que no té cap ciutat a la qual comparar-se: té un patrimoni cultural envejable el qual està desaprofitat. Segons ell aquesta pot ser l’eina per moure la ciutat.
Fa referència a que la ciutat és dels ciutadans i no de l’administració, els funcionaris o tècnics i, per tant, ha de ser la ciutadania qui construeixi aquesta ciutat. Les necessitats de la ciutadania s’han de respectar.
Explica que és evident que un bon projecte és fàcil que trobi finançament públic i que no s’han de deixar escapar oportunitats. Explica el cas de la casa Dalmases del carrer Major.
Agafa la paraula en Jaume Rossich per comentar que a Cervera moltes vegades s’han perdut subvencions per manca de bona gestió.
E) Conxita Bernaus.
Felicita al grup Projecte Cervera per la bona feina feta. Segons ella ha quedat clar que no hi ha un partit polític darrera de tot plegat i que només es treballa per millorar Cervera. Aquesta és una actitud a encoratjar i la qual cal felicitar.
F) Conxita Segués. Comerciant Plaça Sant Miquel.
Personalment ella no està d’acord amb el tancament del carrer.
Agafa la paraula en Ramon Royes per explicar que Projecte Cervera reflecteix l’opinió de 130 persones, i el fet de convertir el centre en zona per a vianants és una opinió manifestada en més d’un dels grups amb les quals s’ha parlat.
Com a grup no hi ha una opinió manifestada, tot i que personalment creu fermament que cal fer-ho, però cal fer-ho bé. S’està parlant en tot moment del projecte d’urbanitzar el centre de Cervera, no de tallar el carrer. Cal buscar un projecte global, buscant opcions, potser obrir la Universitat als visitants seria un altre factor clau. Ara bé, hi ha una obligació imperiosa de crear noves places d’aparcament si el projecte es tira endavant. Potser, doncs, a dia d’avui i partint de la situació econòmica actual, no és un projecte viable, però cal buscar alternatives perquè és necessari peatonalitzar el centre per incentivar Cervera.
G) Toni Peiró.
Com a treballador d’una empresa de Cervera constata que aquestes empreses reben visites de directius d’altres fàbriques, que, tot i que dinen o sopen a Cervera, acaben buscant allotjament fora de la ciutat. Busquen alternatives en poblacions veïnes (Tàrrega, Igualada, ...) perquè sovint creuen que a Cervera li falta atractiu. Segons ell doncs falta color a Cervera, perquè els diners que es guanyen a Cervera no sempre s’acaben gastant aquí.
Agafa la paraula n’ Armand Forcat, destacant com en Toni Peiró que veritablement a Cervera falta pernoctació. Aquest és un dels elements negatius per motivar el Turisme fins a Cervera. La gent visita la població però acabat el dia de visita, marxa cap a un altre destí perquè no troba suficients places d’allotjament.
Aprofita l’ocasió per explicar que a Cervera s’està treballant per l’entrada en funcionament del Centre d’Interpretació, el qual anirà ubicat a la rotonda d’entrada a Cervera, amb l’objectiu d’informar i assessorar a tots els visitants de la població.
També destaca com a eix clau per a la potenciació del Turisme a Cervera el fet de no deixar-se perdre l’Autovia Cervera-Montblanc. Cervera passaria a ser un punt d’unió molt important d’aquest eix de comunicació. Cal, doncs, fer pressió a qui calgui i com calgui per tal de no deixar-nos perdre aquesta autovia.
En Toni Peiró explica que el tram Montblanc-Tarragona ja s’està executant, per tant cal començar a treballar fermament en la perspectiva Cervera-Montblanc si no volem deixar-nos-la prendre.
En Jaume Rossich intervé per remarcar que en moltes ocasions els lobbys d’opinió han fet molta força a l’hora de prendre decisions. Per tant, cal potenciar aquestes estratègies per tal d’aconseguir objectius positius per a Cervera.
H) Pilar Porredón. Propietària de la galeria d’art “La Cerverina d’Art”.
En primer lloc felicita a Projecte Cervera per la moguda i el treball dut a terme. A continuació remarca la necessitat que el centre de Cervera sigui zona per a vianants, però que aquesta iniciativa ha d’anar acompanyada d’una motivació (activitats; ajuts per al comerç; incentivar la població; ...) perquè sinó passarà el mateix que va passar al carrer Major: un carrer arranjat i per a vianants, però sense vida. Llença una idea: per què el Centre d’Interpretació del qual parlava n’ Armand Forcat no pot instal·lar-se al carrer Major, enlloc de fer-ho a la rotonda de l’entrada de Cervera?.
D’idees per incentivar Cervera n’hi ha moltes. Segons ella el Sindicat podria arribar a convertir-se, per exemple, en un MUSEU de LA MAQUINÀRIA DEL CAMP. Aquest seria un homenatge a la figura del Sr. Antoni Pintó. Es podria recuperar la maquinària de la farinera i traslladar-la al Sindicat, sent la primera pedra per al futur MUSEU.
També proposa en honor al Sr. Claudi Gómez-Grau organitzar un Festival de Cinema Infantil. I per què no incloure tota la seva filmoteca en un altre MUSEU?
Agafa la paraula en Ramon Royes per destacar que en les reunions fetes han sorgit moltes idees per incentivar l’activitat al carrer Major i que aquestes no són inviables econòmicament. El simple acte d’engalanar amb flors i plantes els balcons del carrer Major (extensiu a tota la població), fa que Cervera tingui més vida i desprengui més vitalitat. És potser un exemple “fàcil”, però és una manera de començar a posar color a la població.
N’Armand Forcat remarca que la Paeria de Cervera edita mensualment una revista (La Paeria), en la qual es presenten moltes de les actuacions i projectes que la mateixa Paeria està fent a la vila. Cal llegir-la perquè ens fem la idea de totes les coses que passen a Cervera i dels actes que s’hi fan. És una eina que tenim a les mans i de la qual se n’ha de fer més ús.
I) Joan Valldaura. Paer en Cap de la Ciutat de Cervera.
En primer lloc destaca i respecta la feina que s’està fent des de Projecte Cervera. Remarca també que la Paeria, igual que ha explicat el Sr. Raimon Fusté, és la casa de tots, i que sempre estarà oberta a la població.
Explica que no sempre és fàcil dur a terme els projectes que es marquen, per limitacions econòmiques o d’altres recursos.
Aprofita per demanar a Projecte Cervera que abans de llençar endavant el projecte resultant, constati dit projecte per veure la seva traçabilitat i viabilitat. Cal analitzar els resultats des de diferents perspectives, perquè els objectius que a vegades puguin semblar senzills d’execució són més difícils del que pugui semblar en un principi.
Cal partir de la base que l’objectiu de la Paeria i l’objectiu de Projecte Cervera és el mateix: CERVERA. Per tant, doncs, demana diàleg entre ambdues parts abans d’executar qualsevol cosa.
Per últim, destaca que falta participació per part de molta gent de Cervera.
Pren la paraula en Ramon Royes per destacar que al principi de la reunió ja s’havia explicat que l’objectiu del treball final és presentar-lo a la Paeria. Partint de la base que tothom és conscient que hi ha dificultats o limitacions a l’hora de dur a terme qualsevol projecte, hem de destacar que moltes vegades falta informar al poble d’aquestes limitacions. Manca, potser, per part de la Paeria informació cap al ciutadà. El poble ha de ser conscient de tot plegat. Destaca que la predisposició de treballar plegats amb la Paeria hi és des del principi. És més, el projecte no té sentit si no es treballa amb el recolzament de la Paeria, doncs els mitjans per dur-ho a terme passen a ser, moltes vegades, municipals.
J) Joan Feliu.
Al marge de la funció que està ara fent la plataforma (aglutinar idees), caldria incentivar la iniciativa privada, engrescant-los, per tal de fer moure el capital privat que sens dubte hi ha a Cervera, invertint-lo en la mateixa ciutat. Segons ell està clar que l’administració pública no és qui ha de prendre iniciatives que corresponen al sector privat, com posar un hotel, per exemple, però sí que s’ha de saber vendre Cervera, per tal de fer-la atractiva als ulls de la inversió privada.
L’objectiu, doncs, ha de ser millorar Cervera, per atraure aquesta inversió privada, la qual en portarà més.
Comenta en Ramon Royes que és veritat que cal canviar Cervera, l’aire que s’hi respira. A dia d’avui damunt la taula hi ha molts objectius, necessitats, .... i el que cal buscar és l’estratègia per a dur-los a terme. Cal prioritzar necessitats, perquè està clar que, perquè la iniciativa privada inverteixi a Cervera, aquesta ha d’haver arrancat els motors.
Agafa la paraula en Ramon Subias per remarcar que Projecte Cervera s’ha marcat 5 punts d’actuació importants, que cal potenciar-los tots. Damunt la taula hi ha moltes idees i ara cal moure motors per posar-ho en marxa.
Cal preguntar-nos:
- Si les associacions de veïns són tant importants, què passa que no vagin totes elles a la una?
- D’associacions de comerciants n’hi ha més d’una a Cervera, però persegueixen els mateixos objectius?
- Els empresaris: perquè els falta motivació quan parlem de Cervera?
- El teixit associatiu de Cervera és impressionant. Perquè no hi ha unitat ni sentiment de grup?
- Amb el patrimoni que tenim, perquè no sabem vendre’l?
Està clar que alguna cosa falla a Cervera. Per exemple, si tots els empresaris anessin a una, potser a dia d’avui no tindríem l’entrada al Polígon que tenim, i de la qual tots nosaltres ens queixem.
El que està clar és que si tots ens creiem el que tenim entre les mans, treballarem per Cervera i, al final, tots hi guanyarem. Per molts projectes que s’elaborin i s’intentin tirar endavant, si no hi ha un poble motivat que s’ho cregui i participi activament, els projectes no tenen sentit.
Per finalitzar aquesta segona part, des de Projecte Cervera s’encoratja a tothom a participar en els grups i treballar per la idea de poble: fer-lo més gran i més atractiu. Començar a pintar de colors aquesta Cervera que sembla tan gris!!
Quan són les 23.10h de la nit en Ramon Royes dóna per acabada la presentació del projecte, aprofitant l’ocasió per agrair la participació de tothom i animar a la ciutadania a apuntar-se als grups de treball.
HORA: 21.30H
LLOC: AUDITORI MUNICIPAL de CERVERA
ASSISTENTS: 150 persones (Aproximadament)
Es comença la reunió a les 21.40h de la nit, havent deixat 10 minuts de cortesia.
En Ramon Royes, com a portaveu del Projecte Cervera, agafa la paraula per començar l’acte. En primer lloc manifesta l’agraïment a la Paeria per la cessió i preparació de la sala, i al Sr. Amadeu Pipó per la seva col·laboració desinteressada en el muntatge de l’equip de so. A continuació, i en record de la figura del Sr. Antoni Pintó, membre del projecte des de l’inici, es demana 1 minut de silenci.
Després de l’aplaudiment no menys merescut al Sr. Antoni Pintó, en Ramon Royes procedeix amb la presentació.
Com bé explica, l’acte constarà de 3 parts: Introducció, explicant el naixement del Projecte, el treball dut a terme i els objectius marcats; Debat, amb l’esperada participació activa de tots els assistents; i Formació dels Grups de Treball que, des de Projecte Cervera es proposen.
1.- Projecte Cervera:
Aquest primer punt comença amb l’explicació que Projecte Cervera va néixer a finals de maig – principis de juny, des de l’iniciativa de dos membres del projecte (Sr. Ramon Subias i Sra. Elvira Colom), els quals després de parlar amb una vintena de persones més, van decidir convocar una reunió per parlar del què passava a Cervera, sempre des de diferents visions (comerç, indústria, associacions, ...).
Amb l’objectiu clar de fer extensives aquestes inquietuds a tota la població i veient la necessitat imperiosa d’un treball conjunt i d’una implicació massiva de gent, es va decidir que les conclusions d’aquella reunió s’havien de publicar. Es van publicar aquestes reflexions tant a “La Veu de la Segarra” com a “Segarra Actualitat”. De totes maneres, calia fer arribar aquest Projecte a molta gent i calia fer-la implicar. D’aquí, doncs, va néixer la iniciativa de crear un blog (http://projectecervera.blogspot.com), publicant-hi les reflexions que havien sorgit de la reunió, reflexions des del punt de partida que nosaltres com a cerverins, potser tampoc no ho estem fent prou bé.
D’aquesta primera reunió, entre d’altres, es va veure la necessitat de convocar diferents reunions, aquestes més sectorials, per tal de poder copsar les inquietuds de gairebé tots els segments de la població.
Així, doncs, durant juny i juliol es van convocar 5 reunions diferents, una per a cadascun dels “blocs” temàtics amb els que Projecte Cervera havia seccionat la població.
Després de cada reunió, i amb l’objectiu sempre present de la transparència d’actuació, es va anar publicant al blog les necessitats, inquietuds i desitjos de cada un d’aquests grups.
En cada reunió van sorgir aspectes diferents. Cada una d’elles era més enriquidora que l’anterior, pel debat que s’hi va crear i pels aspectes de Cervera que van anar sorgint. Els resums de totes elles es poden consultar al blog, però de totes maneres es procedeix a remarcar-ne els punts més destacats, donat que en moltes d’elles s’havien repetit.
- Cervera és gris!
- La Paeria no sempre dóna el servei esperat: hi ha molts treballadors i no sempre sembla que aquests facin la seva feina de la millor manera. Cal millorar el tracte d’aquests cap als ciutadans. Caldria gestionar la Paeria amb criteris d’eficiència i eficàcia, partint de la base dels recursos humans dels quals disposa.
- Cal trobar alternatives a la resposta reiterada de la Paeria: “no hi ha diners”.
- Necessitat de convertir l’eix comercial (des del c. General Güell fins a la plaça Santa Anna) en zona per a vianants.
- Falten zones d’aparcament.
- Els comerciants no estan prou units, per la qual cosa sembla que l’associació de comerciants no és una associació prou forta. Manca sentiment de grup. El comerç local ha d’evolucionar per saber veure les oportunitats que se’ns presenten i poder ser més competitius.
- Els accessos a Cervera són nefastos, dificultant l’entrada de visitants i possibles compradors/consumidors.
- Necessitat d’unificar els horaris dels comerços.
- La Cambra de Comerç no té cap poder actualment, potser degut a ser una delegació de la de Lleida.
- El servei de guarderia pública no cobreix les necessitats d’horaris de molts treballadors.
- El model de societat què volem: una Cervera amb 15.000 o 20.000 habitants? Els 2.000 o 3.000 darrers habitants han arribat a millorar la qualitat de vida de la ciutat?
- Existeix una “Cervera dels 500”: aquelles persones que fan coses pel poble, que estan al davant de les entitats i que són les que tiren del carro. Falta participació per part de molts cerverins.
- Creació d’un Hotel d’Entitats que les englobi. Interessant crear una agenda per no solapar activitats.
- La quantitat de patrimoni que hi ha a Cervera és l’enveja de moltes de les ciutats catalanes: no l’estem potenciant ni aprofitant, i molt menys a nivell turístic.
- Es necessita reactivar la Federació d’Associacions de Veïns.
- Cervera es troba a 1 hora de 3.0000.000 d’habitants... cal buscar la manera de potenciar-la i fer que aquests ens visitin.
En definitiva i com a resum:
- Falta color a Cervera: pintem-la!
- Hi ha molta gent disposada a treballar per millorar Cervera: aprofitem-ho!
Fins aquí, Projecte Cervera ja havia “involucrat” unes 130 persones, en debats, en diferents grups. Ara bé, es va creure oportú fer la convocatòria extensiva a TOT CERVERA, per tal de poder copsar moltes més visions que ajudin a fer gran aquest projecte. I per això, aquesta convocatòria avui aquí.
Abans de continuar amb les explicacions, des de Projecte Cervera es creu oportú passar a resoldre dubtes, aclarir certs misteris que ha provocat la creació d’aquest grup.
a) Ens hem autoanomenat PLATAFORMA, perquè, com diu la definició, som un grup de persones que treballem en grup i per un objectiu comú. En aquest cas: CERVERA.
b) NO SOM UN GRUP POLÍTIC. Remarcar una vegada més que no som un grup polític i que com a grup no en formarem cap. Som un conjunt de gent molt divers, amb afinitats diferents i caires polítics segurament també molt diferents. Projecte Cervera no es pot identificar en cap partit polític ni aquesta és la seva intenció. A nivell particular, cada membre del projecte farà el que millor cregui, però com a grup aclarir novament que en les properes eleccions no hi serem. De totes maneres, i dirigit als incrèduls, el temps ens donarà la raó. Es posa molta èmfasi en aquest punt, donats els comentaris que han circulat per Cervera. S’aprofita l’ocasió per destacar que sí, que des de Projecte Cervera s’està fent POLÍTICA, doncs com bé diu la paraula (que ve de poble –polis-), estem treballant pel poble.
c) Els que formem Projecte Cervera hi estem per INTERESSOS PERSONALS. Queda clar que l’únic interès que hi ha al darrera de tot això és CERVERA. Aquest objectiu comú és el que ha provocat que a dia d’avui gent tant diversa s’assenti a la mateixa taula per treballar conjuntament.
Està clar que damunt la taula tenim un material molt preuat: s’ha aconseguit copsar l’opinió de molts cerverins, la seves necessitats, prioritats, i, fins i tot, es disposa de possibles solucions a problemes que hi ha a Cervera. Cal remarcar que aquestes solucions no sempre passen per una despesa econòmica important. És un estudi de Cervera en base al qual molts partits polítics confeccionarien el programa per a les properes eleccions. És un material a l’abast de tothom i per a tothom.
Ara bé, cal començar a posar fil a l’agulla i treballar en base a ell. Ara tenim determinades les necessitats, detallades les debilitats, aclarits els punts febles i les amenaces... cal doncs, engegar el motor per posar-hi solucions.
Una vegada aclarits aquests punts, es passa a detallar l’estratègia prevista des de Projecte Cervera. L’estratègia que es proposa és crear 5 grups de treball, que serien els 5 motors claus de Cervera: Indústria i Agricultura; Comerç; Cultura, Patrimoni i Turisme; Entitats d’Oci, d’Esport i Culturals; i Associacions de Veïns i Nuclis Agregats.
Una vegada formats aquests grups, aquests es reuniran (2 o 3 reunions en 2 – 3 mesos, no es demana un compromís molt gran, perquè partim de la base que tothom té d’altra feina), per redactar les necessitats, establint l’ordre de prioritats i explicitant la inversió econòmica necessària en cas d’haver-ne.
A continuació es redactarà un dossier global, un full de ruta, podríem anomenar-lo PROJECTE CERVERA. Amb aquest dossier s’anirà a la Paeria, per tal de fer-ne la seva presentació. La idea és oferir-nos a treballar colze a colze amb ells, per aconseguir dur-lo a terme en la seva totalitat. Per tal de fer-ho possible es considera imprescindible fixar terminis, conjuntament amb la Paeria, per fer-ne la posterior valoració.
L’aspecte clau que es busca en tot això és aniquilar l’esperit negatiu de Cervera i per extensió de la majoria de cerverins. Els grups de treball han d’estar formats per gent motivada, amb ganes d’aprendre uns dels altres, tolerants, receptius i emprenedors. En determinats moments, els grups de treball caldrà que consultin temes a gent experta, perquè perseguim un treball amb rigor, feina ben feta i objectius viables.
Resumint, doncs:
- Això va de debò!!!
- El canvi és possible i hi ha de ser. Els reptes que ens marquem han de ser aconseguibles, per tal de fer-ne el seguiment i la posterior valoració.
- Promocionar Cervera ha de ser senzill: tenim moltes coses bones per oferir i les no tant bones es poden arranjar.
- Estem davant una oportunitat històrica: gent compromesa, oberta i positiva treballant per CERVERA.
Acabada la introducció de Projecte Cervera, agafa la paraula en Jaume Rossich que, com a moderador, dóna pas a la segona part de la reunió: el Debat.
2.- Debat:
A) Jordi Rovira. President de l’Associació de Veïns Antic Camí de Castellnou.
Aquesta associació a dia d’avui és la més nombrosa de Cervera. La junta està formada per 17 persones, totes actives i amb moltes ganes. De totes maneres, sempre és difícil moure un grup de gent tan nombrós com el que forma aquesta associació. Considera però que últimament a Cervera alguna cosa passa i que la gent és més participativa i té ganes de fer coses. Alguna cosa, doncs, bull a Cervera.
Personalment considera que un factor clau per aquest canvi de mentalitat és la renovació generacional, que sembla que la Cervera que hi havia fins ara, amb molta por al canvi, ha deixat pas a una Cervera més activa. Cal continuar així.
B) Genís Lloreta.
Formula una pregunta: “D’on es traurà l’aportació econòmica per aquest projecte?”
Respon en Ramon Royes: Està clar que qui gestiona els diners a Cervera és la Paeria, i seran ells qui mouran els pressupostos que sorgeixin del Projecte Cervera. Cal tenir en compte, però, que la solució a molts dels problemes actuals de Cervera no passen únicament per una inversió de recursos econòmics, tot i que cal partir de la base que aquests són necessaris i molt importants. Cal buscar-los, i la resposta de la Paeria de “no tenim diners” no sempre serà viable ni acceptable.
En Genís Lloreta aclareix que la pregunta dels recursos econòmics es refereia a l’actual grup de Projecte Cervera, per la qual cosa respon en Ramon Royes aclarint que la mínima inversió que ha necessitat Projecte Cervera per muntar aquestes reunions ha sortit de l’autofinançament.
Agafa la paraula en Jaume Rossich aclarint que potser s’està acostumat a que quan es mou alguna cosa és únicament per interessos econòmics, però que en aquest cas l’únic interès és treballar per Cervera.
C) Raimon Fusté. Regidor de Promoció Econòmica de la Paeria de Cervera.
Defineix “regidor” com a extensió del poble cap a l’Administració. Ell està obert a tothom i remarca que la seva feina, entre d’altres, és ser nexe d’unió cap aquesta Administració, per tal d’aconseguir millorar la vida dels ciutadans. Ell, com la resta de paers de l’Ajuntament de Cervera són el pont de contacte, tot i que destaca que els cerverins no sempre fan ús d’aquesta obertura.
S’ofereix per posar els mitjans que siguin possibles per tal de dur a terme el projecte.
Queda anotada, doncs, la seva predisposició a treballar pel projecte.
D) Santiago Serrano. Propietari de la galeria d’art “La Cerverina d’Art”.
Comença explicant que Cervera és “estranya” ja que no té cap ciutat a la qual comparar-se: té un patrimoni cultural envejable el qual està desaprofitat. Segons ell aquesta pot ser l’eina per moure la ciutat.
Fa referència a que la ciutat és dels ciutadans i no de l’administració, els funcionaris o tècnics i, per tant, ha de ser la ciutadania qui construeixi aquesta ciutat. Les necessitats de la ciutadania s’han de respectar.
Explica que és evident que un bon projecte és fàcil que trobi finançament públic i que no s’han de deixar escapar oportunitats. Explica el cas de la casa Dalmases del carrer Major.
Agafa la paraula en Jaume Rossich per comentar que a Cervera moltes vegades s’han perdut subvencions per manca de bona gestió.
E) Conxita Bernaus.
Felicita al grup Projecte Cervera per la bona feina feta. Segons ella ha quedat clar que no hi ha un partit polític darrera de tot plegat i que només es treballa per millorar Cervera. Aquesta és una actitud a encoratjar i la qual cal felicitar.
F) Conxita Segués. Comerciant Plaça Sant Miquel.
Personalment ella no està d’acord amb el tancament del carrer.
Agafa la paraula en Ramon Royes per explicar que Projecte Cervera reflecteix l’opinió de 130 persones, i el fet de convertir el centre en zona per a vianants és una opinió manifestada en més d’un dels grups amb les quals s’ha parlat.
Com a grup no hi ha una opinió manifestada, tot i que personalment creu fermament que cal fer-ho, però cal fer-ho bé. S’està parlant en tot moment del projecte d’urbanitzar el centre de Cervera, no de tallar el carrer. Cal buscar un projecte global, buscant opcions, potser obrir la Universitat als visitants seria un altre factor clau. Ara bé, hi ha una obligació imperiosa de crear noves places d’aparcament si el projecte es tira endavant. Potser, doncs, a dia d’avui i partint de la situació econòmica actual, no és un projecte viable, però cal buscar alternatives perquè és necessari peatonalitzar el centre per incentivar Cervera.
G) Toni Peiró.
Com a treballador d’una empresa de Cervera constata que aquestes empreses reben visites de directius d’altres fàbriques, que, tot i que dinen o sopen a Cervera, acaben buscant allotjament fora de la ciutat. Busquen alternatives en poblacions veïnes (Tàrrega, Igualada, ...) perquè sovint creuen que a Cervera li falta atractiu. Segons ell doncs falta color a Cervera, perquè els diners que es guanyen a Cervera no sempre s’acaben gastant aquí.
Agafa la paraula n’ Armand Forcat, destacant com en Toni Peiró que veritablement a Cervera falta pernoctació. Aquest és un dels elements negatius per motivar el Turisme fins a Cervera. La gent visita la població però acabat el dia de visita, marxa cap a un altre destí perquè no troba suficients places d’allotjament.
Aprofita l’ocasió per explicar que a Cervera s’està treballant per l’entrada en funcionament del Centre d’Interpretació, el qual anirà ubicat a la rotonda d’entrada a Cervera, amb l’objectiu d’informar i assessorar a tots els visitants de la població.
També destaca com a eix clau per a la potenciació del Turisme a Cervera el fet de no deixar-se perdre l’Autovia Cervera-Montblanc. Cervera passaria a ser un punt d’unió molt important d’aquest eix de comunicació. Cal, doncs, fer pressió a qui calgui i com calgui per tal de no deixar-nos perdre aquesta autovia.
En Toni Peiró explica que el tram Montblanc-Tarragona ja s’està executant, per tant cal començar a treballar fermament en la perspectiva Cervera-Montblanc si no volem deixar-nos-la prendre.
En Jaume Rossich intervé per remarcar que en moltes ocasions els lobbys d’opinió han fet molta força a l’hora de prendre decisions. Per tant, cal potenciar aquestes estratègies per tal d’aconseguir objectius positius per a Cervera.
H) Pilar Porredón. Propietària de la galeria d’art “La Cerverina d’Art”.
En primer lloc felicita a Projecte Cervera per la moguda i el treball dut a terme. A continuació remarca la necessitat que el centre de Cervera sigui zona per a vianants, però que aquesta iniciativa ha d’anar acompanyada d’una motivació (activitats; ajuts per al comerç; incentivar la població; ...) perquè sinó passarà el mateix que va passar al carrer Major: un carrer arranjat i per a vianants, però sense vida. Llença una idea: per què el Centre d’Interpretació del qual parlava n’ Armand Forcat no pot instal·lar-se al carrer Major, enlloc de fer-ho a la rotonda de l’entrada de Cervera?.
D’idees per incentivar Cervera n’hi ha moltes. Segons ella el Sindicat podria arribar a convertir-se, per exemple, en un MUSEU de LA MAQUINÀRIA DEL CAMP. Aquest seria un homenatge a la figura del Sr. Antoni Pintó. Es podria recuperar la maquinària de la farinera i traslladar-la al Sindicat, sent la primera pedra per al futur MUSEU.
També proposa en honor al Sr. Claudi Gómez-Grau organitzar un Festival de Cinema Infantil. I per què no incloure tota la seva filmoteca en un altre MUSEU?
Agafa la paraula en Ramon Royes per destacar que en les reunions fetes han sorgit moltes idees per incentivar l’activitat al carrer Major i que aquestes no són inviables econòmicament. El simple acte d’engalanar amb flors i plantes els balcons del carrer Major (extensiu a tota la població), fa que Cervera tingui més vida i desprengui més vitalitat. És potser un exemple “fàcil”, però és una manera de començar a posar color a la població.
N’Armand Forcat remarca que la Paeria de Cervera edita mensualment una revista (La Paeria), en la qual es presenten moltes de les actuacions i projectes que la mateixa Paeria està fent a la vila. Cal llegir-la perquè ens fem la idea de totes les coses que passen a Cervera i dels actes que s’hi fan. És una eina que tenim a les mans i de la qual se n’ha de fer més ús.
I) Joan Valldaura. Paer en Cap de la Ciutat de Cervera.
En primer lloc destaca i respecta la feina que s’està fent des de Projecte Cervera. Remarca també que la Paeria, igual que ha explicat el Sr. Raimon Fusté, és la casa de tots, i que sempre estarà oberta a la població.
Explica que no sempre és fàcil dur a terme els projectes que es marquen, per limitacions econòmiques o d’altres recursos.
Aprofita per demanar a Projecte Cervera que abans de llençar endavant el projecte resultant, constati dit projecte per veure la seva traçabilitat i viabilitat. Cal analitzar els resultats des de diferents perspectives, perquè els objectius que a vegades puguin semblar senzills d’execució són més difícils del que pugui semblar en un principi.
Cal partir de la base que l’objectiu de la Paeria i l’objectiu de Projecte Cervera és el mateix: CERVERA. Per tant, doncs, demana diàleg entre ambdues parts abans d’executar qualsevol cosa.
Per últim, destaca que falta participació per part de molta gent de Cervera.
Pren la paraula en Ramon Royes per destacar que al principi de la reunió ja s’havia explicat que l’objectiu del treball final és presentar-lo a la Paeria. Partint de la base que tothom és conscient que hi ha dificultats o limitacions a l’hora de dur a terme qualsevol projecte, hem de destacar que moltes vegades falta informar al poble d’aquestes limitacions. Manca, potser, per part de la Paeria informació cap al ciutadà. El poble ha de ser conscient de tot plegat. Destaca que la predisposició de treballar plegats amb la Paeria hi és des del principi. És més, el projecte no té sentit si no es treballa amb el recolzament de la Paeria, doncs els mitjans per dur-ho a terme passen a ser, moltes vegades, municipals.
J) Joan Feliu.
Al marge de la funció que està ara fent la plataforma (aglutinar idees), caldria incentivar la iniciativa privada, engrescant-los, per tal de fer moure el capital privat que sens dubte hi ha a Cervera, invertint-lo en la mateixa ciutat. Segons ell està clar que l’administració pública no és qui ha de prendre iniciatives que corresponen al sector privat, com posar un hotel, per exemple, però sí que s’ha de saber vendre Cervera, per tal de fer-la atractiva als ulls de la inversió privada.
L’objectiu, doncs, ha de ser millorar Cervera, per atraure aquesta inversió privada, la qual en portarà més.
Comenta en Ramon Royes que és veritat que cal canviar Cervera, l’aire que s’hi respira. A dia d’avui damunt la taula hi ha molts objectius, necessitats, .... i el que cal buscar és l’estratègia per a dur-los a terme. Cal prioritzar necessitats, perquè està clar que, perquè la iniciativa privada inverteixi a Cervera, aquesta ha d’haver arrancat els motors.
Agafa la paraula en Ramon Subias per remarcar que Projecte Cervera s’ha marcat 5 punts d’actuació importants, que cal potenciar-los tots. Damunt la taula hi ha moltes idees i ara cal moure motors per posar-ho en marxa.
Cal preguntar-nos:
- Si les associacions de veïns són tant importants, què passa que no vagin totes elles a la una?
- D’associacions de comerciants n’hi ha més d’una a Cervera, però persegueixen els mateixos objectius?
- Els empresaris: perquè els falta motivació quan parlem de Cervera?
- El teixit associatiu de Cervera és impressionant. Perquè no hi ha unitat ni sentiment de grup?
- Amb el patrimoni que tenim, perquè no sabem vendre’l?
Està clar que alguna cosa falla a Cervera. Per exemple, si tots els empresaris anessin a una, potser a dia d’avui no tindríem l’entrada al Polígon que tenim, i de la qual tots nosaltres ens queixem.
El que està clar és que si tots ens creiem el que tenim entre les mans, treballarem per Cervera i, al final, tots hi guanyarem. Per molts projectes que s’elaborin i s’intentin tirar endavant, si no hi ha un poble motivat que s’ho cregui i participi activament, els projectes no tenen sentit.
Per finalitzar aquesta segona part, des de Projecte Cervera s’encoratja a tothom a participar en els grups i treballar per la idea de poble: fer-lo més gran i més atractiu. Començar a pintar de colors aquesta Cervera que sembla tan gris!!
Quan són les 23.10h de la nit en Ramon Royes dóna per acabada la presentació del projecte, aprofitant l’ocasió per agrair la participació de tothom i animar a la ciutadania a apuntar-se als grups de treball.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
AGRAÏMENT
Els integrants de Projecte Cervera volem agraïr als cerverins l´interés i assistència a la presentació que vam fer el passat divendres. Agraïm de tot cor les mostres de suport i felicitació rebudes que ens animen a seguir encara amb més força. Hi ha molta feina a fer i cal l´ajut de tots els cerverins, ja que amb les vostres aportacions, sugerències i idees, podrem ser capaços de donar passos endavant. També tenim paraules sinceres d´agraïment pels escèptics, ja que la seva actitut ens encoratja a seguir per demostrar que tot aquest treball és seriós i amb esperit positiu. Aquest és un repte difícil però possible i el camí a recòrrer de ben segur que serà apassionant. Us animem a acompanyar-nos amb entussiasme en aquest viatge, perquè cap sector ni entitat hi quedi al marge. Podeu consultar el nostre blog on trobareu tota la informació referent al nostre projecte i la butlleta per formar part dels diferents grups de treball que s´estan començant a formar. Volem agraïr també a la Paeria la cessió i preparació de l´Auditori i a l´Amadeu Pipó la seva col.laboració desinteressada en el muntatge de l´equip de so.Foto de Jordi Prat
dijous, 22 d’octubre del 2009
dimarts, 22 de setembre del 2009
CONVOCATÒRIA DEL PROJECTE CERVERA
Benvolguts cerverins,
després de realitzar cinc reunions amb representants del comerç, indústria, entitats esportives i socials i representants de la cultura i patrimoni, hem recollit les inquietuts de cada un d´aquests sectors i l´opinió sobre quína és la situació de la nostra ciutat. En els diversos debats s´ha parlat del que funciona i del que no intentant trobar solucions a cada situació. Recopilant tota la informació arribem a les següents conclussions :
- Cervera està estancada, ha de despertar i té potencial per fer-ho. Hi ha persones preparades i disposades a treballar per aquest objectiu.
- Les necessitats de cada sector són molt diverses, algunes requereixen inversions importants i altres no. S´han de definir quínes d´aquestes necessitats són prioritàries tot i que sembla que estan ja identificades les més importants.
- Caldrà ser tolerant, solidari i pacient per afrontar els diferents projectes ja que no tots afecten per igual als diferents sectors amb els que s´ha parlat.
Una iniciativa com aquesta genera comentaris de tota mena i de fet ja ho vam anticipar en la primera carta publicada el passat 6 de juliol. En aquest sentit volem dir el següent :
- No hi ha cap partit polític al darrera d´aquesta iniciativa i com a grup no tenim cap intenció de crear cap partit polític per presentar una alternativa de govern municipal en les properes eleccions. A títol individual, cadascú és lliure de fer el que consideri oportú i per tant, de formar part d´una llista en un futur, però aquest grup no té cap intenció de fer-ho com a tal.
- Les persones que formen part del grup inicial no tenim cap vinculació més enllà de la personal entre alguns dels seus membres. Sóm persones de pensament divers i que formem part dels diversos sectors de la ciutat. Vam ser convocades i hi vam assistir lliurement a títol personal. Com era d´esperar, algunes persones aniran deixant el grup i altres s´hi incorporaran a mesura que vagi passant el temps i es vagin definint els passos a seguir.
- S´ha parlat de que hi ha interessos personals. Això és cert. Cada persona que hi participa hi té uns determinats interessos. Tots tenim un negoci, indústria, comerç o participem en entitats de Cervera que volem que progressin. Aquest és el principal interés, que Cervera progressi i millori la seva qualitat de vida. Però està clar que la principal motivació que tenim és el repte de posar en marxa una ciutat que és la nostra i que ens estimem. Els esforços que hi dedicarem seran pel be comú, no pel be particular i això serà molt fàcil de comprovar amb el pas del temps.
A partir d´aquí s´ha de decidir quins seran els següents passos.
- Volem ser una eina per ajudar. Aquestes iniciatives acostumen a provocar recels i oposició entre els governants. Ara tenim tots plegats una oportunitat per trencar els tòpics. És el moment de deixar de banda els temors, cal ser valents i estar disposats a treballar en equip.
- El propi Paer en Cap, a través del full informatiu municipal, ha manifestat estar obert a escoltar totes les propostes. Caldrà que Paeria i Projecte Cervera sapiguem aprofitar aquesta oportunitat que brinda una part de la ciutadania. Tot i que no compartim alguns dels punts que considerem claus, cal fer un esforç per acostar el govern a la voluntat dels cerverins i el nostre projecte pot ser una bona eina per fer-ho.
- Volem fer un esforç per implicar el màxim de gent possible en aquest projecte. Aquest és un projecte obert a les persones que estimen Cervera, que siguin de pensament obert, tolerant, optimista, amb ganes de treballar en equip i disposades a dedicar-hi temps. Animem a tots els comerços, empreses, entitats diverses i associacions de veïns i particulars a formar part d´aquest projecte. Animem a l´Associació de Comerciants a que hi participin amb els representants que considerin oportuns, a la Cambra de Comerç i als diferents ens de gestió locals.
Per tot aixó, ens adrecem a tots els que comparteixin les nostres inquietuds i animem a tothom a participar en aquest projecte i amb tal finalitat convoquem una reunió pel proper divendres 23 d´octubre a les 21:30 hores a l´Auditori Municipal. En aquesta reunió es tractaran els objectius més importants expressats pels diversos sectors en les cinc reunions anteriors i es definirà l´estratègia a seguir a partir d´ara.
Pensem que estem davant una gran oportunitat de fer un pas endavant per Cervera. La vostra resposta marcarà la magnitut d´aquest pas.
PROJECTE CERVERA
després de realitzar cinc reunions amb representants del comerç, indústria, entitats esportives i socials i representants de la cultura i patrimoni, hem recollit les inquietuts de cada un d´aquests sectors i l´opinió sobre quína és la situació de la nostra ciutat. En els diversos debats s´ha parlat del que funciona i del que no intentant trobar solucions a cada situació. Recopilant tota la informació arribem a les següents conclussions :
- Cervera està estancada, ha de despertar i té potencial per fer-ho. Hi ha persones preparades i disposades a treballar per aquest objectiu.
- Les necessitats de cada sector són molt diverses, algunes requereixen inversions importants i altres no. S´han de definir quínes d´aquestes necessitats són prioritàries tot i que sembla que estan ja identificades les més importants.
- Caldrà ser tolerant, solidari i pacient per afrontar els diferents projectes ja que no tots afecten per igual als diferents sectors amb els que s´ha parlat.
Una iniciativa com aquesta genera comentaris de tota mena i de fet ja ho vam anticipar en la primera carta publicada el passat 6 de juliol. En aquest sentit volem dir el següent :
- No hi ha cap partit polític al darrera d´aquesta iniciativa i com a grup no tenim cap intenció de crear cap partit polític per presentar una alternativa de govern municipal en les properes eleccions. A títol individual, cadascú és lliure de fer el que consideri oportú i per tant, de formar part d´una llista en un futur, però aquest grup no té cap intenció de fer-ho com a tal.
- Les persones que formen part del grup inicial no tenim cap vinculació més enllà de la personal entre alguns dels seus membres. Sóm persones de pensament divers i que formem part dels diversos sectors de la ciutat. Vam ser convocades i hi vam assistir lliurement a títol personal. Com era d´esperar, algunes persones aniran deixant el grup i altres s´hi incorporaran a mesura que vagi passant el temps i es vagin definint els passos a seguir.
- S´ha parlat de que hi ha interessos personals. Això és cert. Cada persona que hi participa hi té uns determinats interessos. Tots tenim un negoci, indústria, comerç o participem en entitats de Cervera que volem que progressin. Aquest és el principal interés, que Cervera progressi i millori la seva qualitat de vida. Però està clar que la principal motivació que tenim és el repte de posar en marxa una ciutat que és la nostra i que ens estimem. Els esforços que hi dedicarem seran pel be comú, no pel be particular i això serà molt fàcil de comprovar amb el pas del temps.
A partir d´aquí s´ha de decidir quins seran els següents passos.
- Volem ser una eina per ajudar. Aquestes iniciatives acostumen a provocar recels i oposició entre els governants. Ara tenim tots plegats una oportunitat per trencar els tòpics. És el moment de deixar de banda els temors, cal ser valents i estar disposats a treballar en equip.
- El propi Paer en Cap, a través del full informatiu municipal, ha manifestat estar obert a escoltar totes les propostes. Caldrà que Paeria i Projecte Cervera sapiguem aprofitar aquesta oportunitat que brinda una part de la ciutadania. Tot i que no compartim alguns dels punts que considerem claus, cal fer un esforç per acostar el govern a la voluntat dels cerverins i el nostre projecte pot ser una bona eina per fer-ho.
- Volem fer un esforç per implicar el màxim de gent possible en aquest projecte. Aquest és un projecte obert a les persones que estimen Cervera, que siguin de pensament obert, tolerant, optimista, amb ganes de treballar en equip i disposades a dedicar-hi temps. Animem a tots els comerços, empreses, entitats diverses i associacions de veïns i particulars a formar part d´aquest projecte. Animem a l´Associació de Comerciants a que hi participin amb els representants que considerin oportuns, a la Cambra de Comerç i als diferents ens de gestió locals.
Per tot aixó, ens adrecem a tots els que comparteixin les nostres inquietuds i animem a tothom a participar en aquest projecte i amb tal finalitat convoquem una reunió pel proper divendres 23 d´octubre a les 21:30 hores a l´Auditori Municipal. En aquesta reunió es tractaran els objectius més importants expressats pels diversos sectors en les cinc reunions anteriors i es definirà l´estratègia a seguir a partir d´ara.
Pensem que estem davant una gran oportunitat de fer un pas endavant per Cervera. La vostra resposta marcarà la magnitut d´aquest pas.
PROJECTE CERVERA
dimarts, 28 de juliol del 2009
REUNIÓ AMB REPRESENTANTS DE LA CULTURA I PATRIMONI
REUNIÓ AMB REPRESENTANTS DE LA CULTURA I PATRIMONI
DATA : 27-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 14 PERSONES
Interessant i en alguns moments apassionat debat sobre la cultura i el patrimoni cerverí. Resum de tot el que es va debatre :
-A Cervera hi ha projectes però manca estratègia. Hi ha molts projectes que per motius diversos s´han endegat però no sempre es manté una coherència entre ells ni amb un model de ciutat.
-És possible una Cervera que progressi amb 8.000 habitants, cal marcar una estratègia global que afecti els diferents àmbits culturals i econòmics per fer-ho viable.
-S´ha d´evitar que el POUM sigui el pas definitiu cap a una Cervera de 20.000 habitants. L´ideòleg d´aquest pla ha de tenir molt present el sentiment i pensament dels cerverins. Cal estudiar el POUM amb professionals que aportin la seva opinió i presentar les al.legacions necessàries. S´ha d´estudiar amb detall el POUM pel que fa al casc antic.
-El comerç local ha d´evolucionar considerablement en molts aspectes per saber veure les oportunitats que se´ns presenten i ser competitiu.
-Cal estudiar amb molt cura el projecte que suposaria fer una gran zona comercial per vianants des del carrer Gral. Güell fins a la Plaça Santa Anna, definint clarament l´accessibilitat amb vehicles pels veïns i càrrega i descàrrega. És imprescindible tenir molta cura dels materials utilitzats per aquesta reforma per evitar fe el que es va fer amb el carrer combat.
-Cal crear un pla de reactivació econòmica del carrer Major. Resoldre el tema dels accessos laterals i d´aparcament i la manera de trobar ajuts per unes rehabilitacions que són costoses.
-Els cerverins ens hem de creure el potencial que tenim gràcies al patrimoni cultural i monumental. Cal educar als cerverins sobre aquest patrimoni. Són molts els cerverins que encara desconeixen tot el que hi ha a la nostra ciutat. Cal començar per les escoles definint programes perquè els nens de Cervera coneguin els nostre patrimoni.
-Cervera va viure en el passat tres grans moments de glòria que van significar la construcció de Sta. Maria, l´Universitat i el Sindicat. Aquest és un eix que cal potenciar a tots els nivells ja que van ser símbol d´una ciutat que va ser de les 6 o 7 més importants de Catalunya fa uns anys.
-S´ha entrar més a fons en temes com el Pla de Barris o el Pla Especial del Nucli Històric.
-Cal posar Cervera al mapa amb accions de promoció i comunicació. Cal escollir i preparar personal de la Paeria que gestioni aquest tema amb la màxima eficiència. Es considera molt important fer realitat la idea de posar una càmara del temps de TV3 que ens donaria una publicitat molt important. Si els responsables de la Paeria no troben la manera de finançar-ho, s´han d´estudiar opcions, que hi són.
-Tenim un mercat potencial molt important a 90 Km. que és Barcelona. Cervera permet gaudir en un espai relativament petit de diferents corrents artístiques i arquitectòniques molt atractives pels visitants.
-Cal millorar i crear serveis al voltant del turisme.
-S´estan iniciant accions per atreure el públic japonès. Cal recolçar aquestes iniciatives des de tots els àmbits.
-La Cambra de Comerç no té cap efectivitat.
-Els cerverins estan insatisfets, però a la vegada no participen, no es posicionen, no denuncien i mostren poca iniciativa. Segueix existint una mentalitat cerverina molt tancada que cal enterrar. No es pot carregar tota la culpa als que governen.
-Cal recuperar uns Plans de Participació Ciutadana que funcionin i impliquin el màxim de gent possible, això requereix una recuperació de les associacions de veïns.
-Cervera no exerceix com a capital de la Segarra. Es parla de la possibilitat de perdre aquesta capitalitat.
-La classe política en general i la cerverina en particular ha de millorar considerablement. Ha de ser molt més eficient i facilitar les iniciatives en lloc de posar-hi problemes com alguns denuncien.
-Es denuncia l´aplicació incorrecta del IBI.
-Hi ha sintonia per recolçar aquesta iniciativa per evitar que quedi en res.
-Hi ha queixes per fer una plaça dura a la Plaça Catalunya, per perdre l´entrada de la ctra. de Guissona i per la pared del carrer Manel Ibarra. Si hi ha consens en que ha estat un error, cal eliminar-la. Els arbres plantats al passeig Balmes limiten la visibilitat i cal resoldre el problema.
-Es demana un servei de microbus que fagi un recorregut pel poble.
DATA : 27-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 14 PERSONES
Interessant i en alguns moments apassionat debat sobre la cultura i el patrimoni cerverí. Resum de tot el que es va debatre :
-A Cervera hi ha projectes però manca estratègia. Hi ha molts projectes que per motius diversos s´han endegat però no sempre es manté una coherència entre ells ni amb un model de ciutat.
-És possible una Cervera que progressi amb 8.000 habitants, cal marcar una estratègia global que afecti els diferents àmbits culturals i econòmics per fer-ho viable.
-S´ha d´evitar que el POUM sigui el pas definitiu cap a una Cervera de 20.000 habitants. L´ideòleg d´aquest pla ha de tenir molt present el sentiment i pensament dels cerverins. Cal estudiar el POUM amb professionals que aportin la seva opinió i presentar les al.legacions necessàries. S´ha d´estudiar amb detall el POUM pel que fa al casc antic.
-El comerç local ha d´evolucionar considerablement en molts aspectes per saber veure les oportunitats que se´ns presenten i ser competitiu.
-Cal estudiar amb molt cura el projecte que suposaria fer una gran zona comercial per vianants des del carrer Gral. Güell fins a la Plaça Santa Anna, definint clarament l´accessibilitat amb vehicles pels veïns i càrrega i descàrrega. És imprescindible tenir molta cura dels materials utilitzats per aquesta reforma per evitar fe el que es va fer amb el carrer combat.
-Cal crear un pla de reactivació econòmica del carrer Major. Resoldre el tema dels accessos laterals i d´aparcament i la manera de trobar ajuts per unes rehabilitacions que són costoses.
-Els cerverins ens hem de creure el potencial que tenim gràcies al patrimoni cultural i monumental. Cal educar als cerverins sobre aquest patrimoni. Són molts els cerverins que encara desconeixen tot el que hi ha a la nostra ciutat. Cal començar per les escoles definint programes perquè els nens de Cervera coneguin els nostre patrimoni.
-Cervera va viure en el passat tres grans moments de glòria que van significar la construcció de Sta. Maria, l´Universitat i el Sindicat. Aquest és un eix que cal potenciar a tots els nivells ja que van ser símbol d´una ciutat que va ser de les 6 o 7 més importants de Catalunya fa uns anys.
-S´ha entrar més a fons en temes com el Pla de Barris o el Pla Especial del Nucli Històric.
-Cal posar Cervera al mapa amb accions de promoció i comunicació. Cal escollir i preparar personal de la Paeria que gestioni aquest tema amb la màxima eficiència. Es considera molt important fer realitat la idea de posar una càmara del temps de TV3 que ens donaria una publicitat molt important. Si els responsables de la Paeria no troben la manera de finançar-ho, s´han d´estudiar opcions, que hi són.
-Tenim un mercat potencial molt important a 90 Km. que és Barcelona. Cervera permet gaudir en un espai relativament petit de diferents corrents artístiques i arquitectòniques molt atractives pels visitants.
-Cal millorar i crear serveis al voltant del turisme.
-S´estan iniciant accions per atreure el públic japonès. Cal recolçar aquestes iniciatives des de tots els àmbits.
-La Cambra de Comerç no té cap efectivitat.
-Els cerverins estan insatisfets, però a la vegada no participen, no es posicionen, no denuncien i mostren poca iniciativa. Segueix existint una mentalitat cerverina molt tancada que cal enterrar. No es pot carregar tota la culpa als que governen.
-Cal recuperar uns Plans de Participació Ciutadana que funcionin i impliquin el màxim de gent possible, això requereix una recuperació de les associacions de veïns.
-Cervera no exerceix com a capital de la Segarra. Es parla de la possibilitat de perdre aquesta capitalitat.
-La classe política en general i la cerverina en particular ha de millorar considerablement. Ha de ser molt més eficient i facilitar les iniciatives en lloc de posar-hi problemes com alguns denuncien.
-Es denuncia l´aplicació incorrecta del IBI.
-Hi ha sintonia per recolçar aquesta iniciativa per evitar que quedi en res.
-Hi ha queixes per fer una plaça dura a la Plaça Catalunya, per perdre l´entrada de la ctra. de Guissona i per la pared del carrer Manel Ibarra. Si hi ha consens en que ha estat un error, cal eliminar-la. Els arbres plantats al passeig Balmes limiten la visibilitat i cal resoldre el problema.
-Es demana un servei de microbus que fagi un recorregut pel poble.
divendres, 24 de juliol del 2009
REUNIÓ AMB ASSOCIACIONS DE VEÏNS I ENTITATS SOCIALS DIVERSES
REUNIÓ AMB ASSOCIACIONS DE VEÏNS I ENTITATS SOCIALS DIVERSES
DATA : 23-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 29 PERSONES
Durant el debat es demana tenir en compte l´opinió de la pagesia. Es farà però en aquest moments es troben en plena temporada de sega.
El debat va portar les següents reflexions :
-Es creu que l´actitut del comerciant cerverí és en general poc decidida i que cal pendre decisions fermes. Cal fer un projecte urgentment per convertir el centre comercial en zona per vianants remodelant totalment la Plaça Sant Miquel. Aquest és un projecte que no solsament interessa i afecta als comerciants, també interessa i afecta a tot el poble ja que ens ha de donar una millor qualitat de vida.
-S´ha de resoldre el problema dels aparcaments. Hi ha discrepàncies sobre la necessitat o no de crear zones blaves.
-La Federació d´Associacions de Veïns va ser activa en el passat i cal reactivar-ho per fer escoltar la veu dels ciutadants. Els cerverins hem de fer autocrítica per aquest problema.
-Es considera exagerada la despesa en personal de la Paeria i els resultats no són els esperats. Els tràmits són lents i costa molt tenir una resposta ràpida. Manca eficiència. Davant una intervenció que afirma que aquest és un problema de tots els ajuntaments es crea un encès debat on predomina la idea de que això no justifica que hagi un servei tan deficient. Cal actuar per canviar aquesta dinàmica tan negativa pel poble.
-Es proposa que un equip d´empresaris estudii el pressupost municipal per presentar alternatives més eficients. Cal aplicar criteris empresarials a la gestió municipal.
-Manquen bons professionals a la Paeria.
-La brigada de neteja no és prou eficient, la productivitat d´aquesta brigada es considera molt baixa i es denuncia que una part important d´aquesta brigada porta molt temps de baixa. El resultat és que el poble està brut i deixat i els costos de neteja són molt alts. Aquest és un problema molt greu ja que fa que la imatge de Cervera sigui bruta i molt negativa.
-Es reclama que festes i cultura ho gestioni una mateixa regidoria.
-Hi ha moltes senyals trencades que no es reparen i això costa molt d´entendre pels veïns. Si un s´estima el seu poble no pot permetre que això passi.
-Cervera té un teixit d´associacions molt important. Però cal no caure en la repetició continuada d´algunes activitats que poden acabar provocant una poca assistència de públic. Hem de ser més originals.
-Cal replantejar la política d´ajuts a les entitats ja que algunes d´elles no aporten res al poble i altres són molt actives.
-La retallada de pressupost pot posar l´Aquelarre en seriós perill. Aquesta és una festa molt arrelada a Cervera que ens posa al mapa i reporta molts diners que venen de fora. Cal reflexionar per trobar solucions i aquestes pot ser passen per eliminar alguns events deficitaris que aporten molt poc al poble.
-És imprescindible crear un calendari d´activitats per evitar que en coincideixin més d´un en un mateix moment. No s´enten que això encara no s´hagi fet.
-Hi ha molt vandalisme, amb moltes pintades i mobiliari urbà destruït. Cal actuar amb fermesa davant aquests actes.
-El recorregut que s´ha de fer per anar a la guarderia és molt complicat i cal trobar solucions pràctiques i còmodes per tothom.
-Es parla de l´alt cost que suposa l´edifici de la Universitat. Cal trobar maneres d´integrar-la més la poble. Es torna a parlar d´obrir-la a la ciutat.
-Els nuclis agregats es queixen de que estan totalment abandonats en quan a neteja i que calen solucions còmodes de transport públic. Aquest és un problema que afecta a tots ja que són nuclis que pertanyen a Cervera i també paguen els seus impostos. Quan demanen algun servei o solució per algun problema, s´eternitza per la lentitut burocràtica de la Paeria.
-Els cerverins no es queixen i no participen de les jornades de participació ciutadana.
-Existeix una Cervera dels 500, que són les persones que fan coses pel poble, que estan al davant de les entitats i que són les que tiren del carro. Cal implicar als milers de ciutadants que estan en un segon terme per activar la societat.
-La Cambra de Comerç no funciona i cal trobar solucions.
-Es reclama crear un plataforma forta formada per empresaris, comerciants, representants de les entitats i de les diverses associacions que tinguin il.lusió i força perquè vetllin per la bona actuació de la Paeria i per una evolució positiva de Cervera. Això ha de venir recolçat per un important moviment de barris. Es posa com a exemple el barri dels Ametllers per l´activitat i gran qualitat de la seva festa i manera de fer.
-Cal crear una relació de prioritats urgents pel poble a curt i mig termini i començar a provocar petits canvis que acabin posant en marxa Cervera.
DATA : 23-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 29 PERSONES
Durant el debat es demana tenir en compte l´opinió de la pagesia. Es farà però en aquest moments es troben en plena temporada de sega.
El debat va portar les següents reflexions :
-Es creu que l´actitut del comerciant cerverí és en general poc decidida i que cal pendre decisions fermes. Cal fer un projecte urgentment per convertir el centre comercial en zona per vianants remodelant totalment la Plaça Sant Miquel. Aquest és un projecte que no solsament interessa i afecta als comerciants, també interessa i afecta a tot el poble ja que ens ha de donar una millor qualitat de vida.
-S´ha de resoldre el problema dels aparcaments. Hi ha discrepàncies sobre la necessitat o no de crear zones blaves.
-La Federació d´Associacions de Veïns va ser activa en el passat i cal reactivar-ho per fer escoltar la veu dels ciutadants. Els cerverins hem de fer autocrítica per aquest problema.
-Es considera exagerada la despesa en personal de la Paeria i els resultats no són els esperats. Els tràmits són lents i costa molt tenir una resposta ràpida. Manca eficiència. Davant una intervenció que afirma que aquest és un problema de tots els ajuntaments es crea un encès debat on predomina la idea de que això no justifica que hagi un servei tan deficient. Cal actuar per canviar aquesta dinàmica tan negativa pel poble.
-Es proposa que un equip d´empresaris estudii el pressupost municipal per presentar alternatives més eficients. Cal aplicar criteris empresarials a la gestió municipal.
-Manquen bons professionals a la Paeria.
-La brigada de neteja no és prou eficient, la productivitat d´aquesta brigada es considera molt baixa i es denuncia que una part important d´aquesta brigada porta molt temps de baixa. El resultat és que el poble està brut i deixat i els costos de neteja són molt alts. Aquest és un problema molt greu ja que fa que la imatge de Cervera sigui bruta i molt negativa.
-Es reclama que festes i cultura ho gestioni una mateixa regidoria.
-Hi ha moltes senyals trencades que no es reparen i això costa molt d´entendre pels veïns. Si un s´estima el seu poble no pot permetre que això passi.
-Cervera té un teixit d´associacions molt important. Però cal no caure en la repetició continuada d´algunes activitats que poden acabar provocant una poca assistència de públic. Hem de ser més originals.
-Cal replantejar la política d´ajuts a les entitats ja que algunes d´elles no aporten res al poble i altres són molt actives.
-La retallada de pressupost pot posar l´Aquelarre en seriós perill. Aquesta és una festa molt arrelada a Cervera que ens posa al mapa i reporta molts diners que venen de fora. Cal reflexionar per trobar solucions i aquestes pot ser passen per eliminar alguns events deficitaris que aporten molt poc al poble.
-És imprescindible crear un calendari d´activitats per evitar que en coincideixin més d´un en un mateix moment. No s´enten que això encara no s´hagi fet.
-Hi ha molt vandalisme, amb moltes pintades i mobiliari urbà destruït. Cal actuar amb fermesa davant aquests actes.
-El recorregut que s´ha de fer per anar a la guarderia és molt complicat i cal trobar solucions pràctiques i còmodes per tothom.
-Es parla de l´alt cost que suposa l´edifici de la Universitat. Cal trobar maneres d´integrar-la més la poble. Es torna a parlar d´obrir-la a la ciutat.
-Els nuclis agregats es queixen de que estan totalment abandonats en quan a neteja i que calen solucions còmodes de transport públic. Aquest és un problema que afecta a tots ja que són nuclis que pertanyen a Cervera i també paguen els seus impostos. Quan demanen algun servei o solució per algun problema, s´eternitza per la lentitut burocràtica de la Paeria.
-Els cerverins no es queixen i no participen de les jornades de participació ciutadana.
-Existeix una Cervera dels 500, que són les persones que fan coses pel poble, que estan al davant de les entitats i que són les que tiren del carro. Cal implicar als milers de ciutadants que estan en un segon terme per activar la societat.
-La Cambra de Comerç no funciona i cal trobar solucions.
-Es reclama crear un plataforma forta formada per empresaris, comerciants, representants de les entitats i de les diverses associacions que tinguin il.lusió i força perquè vetllin per la bona actuació de la Paeria i per una evolució positiva de Cervera. Això ha de venir recolçat per un important moviment de barris. Es posa com a exemple el barri dels Ametllers per l´activitat i gran qualitat de la seva festa i manera de fer.
-Cal crear una relació de prioritats urgents pel poble a curt i mig termini i començar a provocar petits canvis que acabin posant en marxa Cervera.
dijous, 23 de juliol del 2009
REUNIÓ AMB LES ENTITATS ESPORTIVES I CULTURALS
REUNIÓ AMB ENTITATS ESPORTIVES I CULTURALS
DATA : 21-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 7 PERSONES
Assisteixen representants dels Carranquers, Centre Excursionista de la Segarra, Secció de Billar del Casal de Cervera, Penya Blaugrana de Cervera i Penya Ciclista de Cervera. Alguna entitat com el Club Esportiu Cervera de futbol ens envia per e-mail les seves inquietuts i idees. Aquestes són algunes de les entitats més actives de Cervera i amb més associats, però es troba a faltar la presència d´entitats més petites que també tenen molt a dir. També intentem treure´n alguna conclussió. Per un costat reconeixem que pot ser la convocatòria no s´ha fet amb prou marge de temps, constatem que el llistat d´entitats i persones de contacte que existeix no és complert i hi manquen moltes dades. És també important destacar que molta gent no utilitza el correu electrònic de manera habitual i això també ens ha de fer reflexionar si volem una Cervera moderna i actual.
Com en les altres dos reunions amb comerciants i empresaris, l´aportació d´idees és rica i interessant.
-Es posa sobre la taula el gran dilema, quín model de ciutat volem els cerverins? Voler una Cervera que avanci i progressi ha d´implicar forçosament que hem de crèixer fins els 15.000 o 20.000 habitants? Els 2.000 o 3.000 últims habitants que han arribat han millorat la qualitat de vida del nostre poble? Sembla ser que una població rep molt més ajut econòmic en passar dels 10.000 habitants.
-Es proposa fer el que s´anomena un Hotel d´Entitats a l´edifici del Sindicat on hi haurien sales de reunions, magatzems pel material de les entitats i sala de conferències. Les entitats ho consideren una prioritat. Quan es parla del finançament d´aquesta obra es posa sobre la taula l´opció de fer-la treballant a jova, és a dir, que la Paeria posa els materials i el poble la ma d´obra. Sobre aquesta opció es creu que no hi haurien voluntaris.
-Cal trobar alternatives quan la resposta des de la Paeria és que no hi ha diners. Cóm ho fan a les altres poblacions? És possible augmentar l´endeutament com han fet altres poblacions?
-Existeix la idea de que no sempre s´optimitzen els recursos econòmics de la Paeria per mala gestió.
-Tots els presents estan d´acord en que ha estat una bona oportunitat per fer un camp de futbol com cal a una capital de comarca, però hi ha qui pensa que hi havia altres prioritats.
-Hi ha persones que des de la Paeria estan fent una gran tasca per facilitar gestions a les entitats. Cal potenciar aquesta tasca i donar-la a conèixer a entitats que ho desconeixen.
-Cal fer una calendari d´activitats ben coordinat.
-Les entitats fan moltes activitats i en molts casos l´assistència de la gent del poble és mínima. Cal reflexionar-hi. És possible que hagi saturació d´actes? És possible que la gent de Cervera sigui poc participativa?
-Els cerverins no participem prou quan se´ns reclama des de la Paeria i l´assistència als plens és mínima.
-Referent a les subvencions, sembla ser que hi ha uns criteris no prou clars per donar-les i la burocràcia per demanar-les és excessiva. Es diu que hi ha moltes poblacions on aquestes no existeixen per les entitats. Hi ha entitats amb molt poca activitat que reclamen la seva subvenció. Això és una despesa molt gran per la Paeria i cal fer un estudi sobre quína és la millor opció pel poble. Algunes entitats molt actives són pràcticament autosuficients a nivel financer i seria bo poder aplicar aquest model.
-Es parla d´eliminar aquests ajuts a les entitats a canvi d´oferir aquest Hotel d´Entitats.
-Hi ha molt vandalisme a Cervera.
-Cervera no apareix en premsa com altres problacions i el Paer no participa en programes de televisió provincial. Es recolça la idea de crear un departament de premsa i comunicació dins de la Paeria amb el personal existent, que sigui efectiu i generi notícies sobre Cervera.
-Hi ha moltes activitats que no s´anuncien suficientment. Cal fer-ho en premsa i es troba molt a faltar una emisora de radio cerverina que recolçaria aquesta funció.
-Es reclama la seu de l´Escola Oficial d´Idiomes.
-La mobilitat a Cervera és molt deficient i es deteriora ràpidament amb el pas del temps. És urgent trobar solucions a l´aparcament. Es creu convenient convertir el parc de tràfic i la pista esportiva sota la Pèrgola en un aparcament amb unes escales i ascensor. El mateix a la zona del Portalet.
-És molt complicat implicar els nouvinguts en les activitats del poble.
-Manquen instal.lacions esportives de qualitat.
DATA : 21-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 7 PERSONES
Assisteixen representants dels Carranquers, Centre Excursionista de la Segarra, Secció de Billar del Casal de Cervera, Penya Blaugrana de Cervera i Penya Ciclista de Cervera. Alguna entitat com el Club Esportiu Cervera de futbol ens envia per e-mail les seves inquietuts i idees. Aquestes són algunes de les entitats més actives de Cervera i amb més associats, però es troba a faltar la presència d´entitats més petites que també tenen molt a dir. També intentem treure´n alguna conclussió. Per un costat reconeixem que pot ser la convocatòria no s´ha fet amb prou marge de temps, constatem que el llistat d´entitats i persones de contacte que existeix no és complert i hi manquen moltes dades. És també important destacar que molta gent no utilitza el correu electrònic de manera habitual i això també ens ha de fer reflexionar si volem una Cervera moderna i actual.
Com en les altres dos reunions amb comerciants i empresaris, l´aportació d´idees és rica i interessant.
-Es posa sobre la taula el gran dilema, quín model de ciutat volem els cerverins? Voler una Cervera que avanci i progressi ha d´implicar forçosament que hem de crèixer fins els 15.000 o 20.000 habitants? Els 2.000 o 3.000 últims habitants que han arribat han millorat la qualitat de vida del nostre poble? Sembla ser que una població rep molt més ajut econòmic en passar dels 10.000 habitants.
-Es proposa fer el que s´anomena un Hotel d´Entitats a l´edifici del Sindicat on hi haurien sales de reunions, magatzems pel material de les entitats i sala de conferències. Les entitats ho consideren una prioritat. Quan es parla del finançament d´aquesta obra es posa sobre la taula l´opció de fer-la treballant a jova, és a dir, que la Paeria posa els materials i el poble la ma d´obra. Sobre aquesta opció es creu que no hi haurien voluntaris.
-Cal trobar alternatives quan la resposta des de la Paeria és que no hi ha diners. Cóm ho fan a les altres poblacions? És possible augmentar l´endeutament com han fet altres poblacions?
-Existeix la idea de que no sempre s´optimitzen els recursos econòmics de la Paeria per mala gestió.
-Tots els presents estan d´acord en que ha estat una bona oportunitat per fer un camp de futbol com cal a una capital de comarca, però hi ha qui pensa que hi havia altres prioritats.
-Hi ha persones que des de la Paeria estan fent una gran tasca per facilitar gestions a les entitats. Cal potenciar aquesta tasca i donar-la a conèixer a entitats que ho desconeixen.
-Cal fer una calendari d´activitats ben coordinat.
-Les entitats fan moltes activitats i en molts casos l´assistència de la gent del poble és mínima. Cal reflexionar-hi. És possible que hagi saturació d´actes? És possible que la gent de Cervera sigui poc participativa?
-Els cerverins no participem prou quan se´ns reclama des de la Paeria i l´assistència als plens és mínima.
-Referent a les subvencions, sembla ser que hi ha uns criteris no prou clars per donar-les i la burocràcia per demanar-les és excessiva. Es diu que hi ha moltes poblacions on aquestes no existeixen per les entitats. Hi ha entitats amb molt poca activitat que reclamen la seva subvenció. Això és una despesa molt gran per la Paeria i cal fer un estudi sobre quína és la millor opció pel poble. Algunes entitats molt actives són pràcticament autosuficients a nivel financer i seria bo poder aplicar aquest model.
-Es parla d´eliminar aquests ajuts a les entitats a canvi d´oferir aquest Hotel d´Entitats.
-Hi ha molt vandalisme a Cervera.
-Cervera no apareix en premsa com altres problacions i el Paer no participa en programes de televisió provincial. Es recolça la idea de crear un departament de premsa i comunicació dins de la Paeria amb el personal existent, que sigui efectiu i generi notícies sobre Cervera.
-Hi ha moltes activitats que no s´anuncien suficientment. Cal fer-ho en premsa i es troba molt a faltar una emisora de radio cerverina que recolçaria aquesta funció.
-Es reclama la seu de l´Escola Oficial d´Idiomes.
-La mobilitat a Cervera és molt deficient i es deteriora ràpidament amb el pas del temps. És urgent trobar solucions a l´aparcament. Es creu convenient convertir el parc de tràfic i la pista esportiva sota la Pèrgola en un aparcament amb unes escales i ascensor. El mateix a la zona del Portalet.
-És molt complicat implicar els nouvinguts en les activitats del poble.
-Manquen instal.lacions esportives de qualitat.
dijous, 16 de juliol del 2009
REUNIÓ AMB EMPRESARIS
REUNIÓ AMB EMPRESARIS
DATA : 15-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 19 PERSONES REPRESENTANT 16 EMPRESES
Apart de les empreses assistents, altres excusen la seva presència per compromisos diversos i ens fan arribar les seves opinions que també queden reflectides en aquest informe.
Després de dues hores d´interessant debat enumerem les reflexions més importants :
1- La Paeria s´ha de gestionar amb criteris empresarials basats en lograr la màxima eficiència i productivitat aprofitant els recursos humans i econòmics existents.
2- No permetre que la professionalitat dels funcionaris de la Paeria es vegi perjudicada o posada en dubte per la manca de compromís d´alguns d´ells. S´han d´eliminar vicis adquirits i treballar amb professionalitat marcant objectius de la mateixa manera que es faria en una empresa i prescindir dels que no actuin amb la responsabilitat que mereix la defensa dels drets dels cerverins. El secretari i els responsables de recursos humans en són també responsables.
3- Algunes gestions que les empreses han de fer a la Paeria resulten complexes per l´excés de burocràcia, la lentitut i a vegades l´actitut i poca predisposició de part del personal. Seguint criteris empresarials s´hauria d´estudiar la possibilitat de que algunes d´aquestes gestions es fessin a la mateixa empresa amb el desplaçament i presència de personal de la Paeria per tal de donar un millor servei i facilitats a les empreses tal i com fan altres empreses privades i proveïdors.
4- S´han de dedicar esforços eficients per lograr ajuts per les empreses locals. Durant molts anys s´han donat quantitats extraordinàries de diners a empreses amb poca o nul.la viabilitat i empreses de fora sense cap arrel a Cervera que han acabat marxant.
5- Moltes de les grans ocasions que s´han perdut a Cervera amb els diferents governs municipals han passat desapercebudes pel poble o aquest desconeixia la totalitat de la informació. Se´n treu la conclussió de que per estar assabentat de totes les oportunitats que hi ha i buscar-ne de noves, s´ha d´estar dins de la Paeria. Si l´equip actual de govern no demostra més eficiència amb resultats, l´única opció és presentar una alternativa de govern de consens que aglutini els diferents sectors i preocupacions del poble, amb un gran recolçament popular al darrera.
6- La majoria dels regidors hi dediquen molt poc temps i això es nota en els resultats. La tasca que fan l´haurien de fer professionals. La manca d´esperit emprenedor de la majoria de regidors repercuteix directament en una manca d´acompliment dels objectius.
7- Davant la manca de recursos econòmics, s´ha de lluitar amb més eficàcia la recerca d´ajuts i subvencions a la Diputació, Generalitat i Govern Central. Cal fer una planificació de viatges a Lleida, Barcelona i Madrid per fer notar la nostra presència, amb insistència i eficàcia.
8- La manca de recursos econòmics no pot justificar totes les mancances i problemes de Cervera. Hi ha solucions que no necessiten despesa i altres que en necessiten molt poca. En molts casos es tracta d´una qüestió de voluntat i eficàcia.
9- S´ha de resoldre el tema del retard en el pagament de la Paeria a les empreses locals.
10- La Cambra de Comerç no té cap poder actualment. És una delegació de la de Lleida però això no ha d´impedir que tingui més força i sigui més representativa de les necessitats de la indústria i comerç local. Cal un canvi de rumb i si és necessari, desvincular-se de Lleida i estudiar l´opció de ser una Cambra de Comerç independent. També cal més implicació i participació de les empreses i comerç local.
11- El polígon industrial continua sense alguns serveis elementals que fan en ocasions impossible dur a terme una activitat industrial amb normalitat. Independentment de si es tracta d´un problema del INCASOL, de l´empresa encarregada de l´obra o de qui sigui, cal que des de la Paeria i Cambra de Comerç es fagi la pressió necessària per resoldre aquest tema que provoca problemes gravíssims a empreses locals que estan a la zona i dificulten l´arribada d´empreses de fora. Hi ha també problemes d´asfaltat i voravies.
12- Cal trobar una solució als problemes de molts treballadors per deixar els seus fills petits en horari laboral. Les guarderies públiques no cubreixen aquests horaris i això provoca molts problemes a treballadors i empreses. És necessari estudiar el problema i resoldre´l de manera definitiva amb la contractació de personal per cubrir l´ampliació d´horaris o arribar a acords amb professionals privats que actualment hi ha al poble a uns preus assumibles ja que en alguns casos pot resultar més rendible no treballar i cuidar dels fills que treballar i deixar-los amb cuidadors privats.
13- S´han d´establir acords i buscar solucions per lograr una millor formació professional. Manca personal qualificat i el nivell d´idiomes és molt baix.
14- Cal millorar els accessos a Cervera i al polígon, tan per carretera com per ferrocarril. Un bon servei de tren de rodalies permetria que vingués gent a treballar a Cervera des de poblacions que actualment queden molt allunyades.
15- És necessàri un accés al polígon des de l´antiga nacional 2.
16- Hi ha infraestructures importants que s´han fet totes petites ja des d´un inici. El pont d´accés al poligon industrial per sobre de la via, l´estació d´autobusos o el pavelló polivalent. Els accessos a la guarderia són també molt dolents tant per vehicles com per vianants amb cotxets.
17- El centre de Cervera s´ha de fer per vianants amb un projecte des del carrer General Güell fins a la Plaça Santa Anna. Aquest ha de ser un projecte molt ben estudiat i amb consens que donarà una millor qualitat a la ciutat. Cal obrir l´edifici a la Universitat al poble amb propostes d´oci i restauració al seu interior.
18- S´ha de fer un gran aparcament a la zona del Portalet. Si no es troba una empresa interessada en aquests moments, hi ha solucions provisionals que poden ser suficients com netejar tota la zona de sota del Portalet i fer unes escales i un ascensor per accedir al passeig. Si és prioritari pel poble, es podria fer el mateix a la zona del parc de tràfic i la pista poliesportiva amb escales i ascensor a la Pèrgola i portar aquestes instal.lacions a una altra zona.
19- Manquen places d´hotel a Cervera. És imprescindible trobar una solució al problema de l´Hotel Canciller. Si és una prioritat pel poble, no s´hauria de descartar estudiar una expropiació.
20- La Policia Municipal ha de dirigir el trànsit en hores punta en determinades zones, especialment la zona dels semàfors. Tota aquella zona té una complexitat que requereix un estudi ben fet per un nou projecte de regulació del trànsit.
21- El nou accés al polígon davant dels bombers afegeix perillositat a la zona. Cal millorar aquella rotonda.
22- Hi una posició totalment contrària als passos sota la via. Es creu que era millor seguir lluitant per lograr el soterrament total de la via al seu pas per Cervera. Aquest és també un punt clau per la millora de la qualitat de vida a Cervera i no s´hi ha de renunciar.
23- Les entrades de Cervera són totes poc agradables a la vista i donen una mala imatge. Estan descuidades, amb poca llum i brutes.
24- Per que Cervea sigui atractiva a noves empreses, tot el poble ha de seduïr més als visitants, amb un comerç més fort, amb un poble més net, que es cuidin els detalls. El patrimoni monumental de Cervea és únic i s´ha d´aprofitar per tenir una identitat pròpia. Hi ha edificis situats en llocs clau que tenen un aspecte lamentable i s´haurien de buscar solucions per millorar-ne l´aspecte i la seguretat.
25- Cal potenciar les iniciatives que generin una bona oferta d´oci i les que s´organitzen des de les entitats de Cervera. Es podria crear un circuit de localitzacions dins de Cervera on organitzar les diferents activitats del poble per promocionar-les.
26- S´han de trobar utilitats a l´edifici del Sindicat. Hi hauria interés en aprofitar part de l´edifici per instal.lar-hi negocis d´hosteleria i restauració que donaria vida a la zona.
27- Es nota una tendència de la gent a voler ser funcionari. En general no es fomenta l´esperit emprenedor. S´ha de fomentar la creació d´un centre de negocis per emprenedors amb pocs mitjans, facilitar l´accés a les tecnologies de la informació i comunicació i organitzar xerrades amb empresaris locals i foranis.
28- La millora de la qualitat de vida de Cervera no forçosament ha d´estar vinculada a un creixement desmesurat de la població. La població ha de créixer de manera controlada mentre repercuteixi positivament pel poble.
DATA : 15-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 19 PERSONES REPRESENTANT 16 EMPRESES
Apart de les empreses assistents, altres excusen la seva presència per compromisos diversos i ens fan arribar les seves opinions que també queden reflectides en aquest informe.
Després de dues hores d´interessant debat enumerem les reflexions més importants :
1- La Paeria s´ha de gestionar amb criteris empresarials basats en lograr la màxima eficiència i productivitat aprofitant els recursos humans i econòmics existents.
2- No permetre que la professionalitat dels funcionaris de la Paeria es vegi perjudicada o posada en dubte per la manca de compromís d´alguns d´ells. S´han d´eliminar vicis adquirits i treballar amb professionalitat marcant objectius de la mateixa manera que es faria en una empresa i prescindir dels que no actuin amb la responsabilitat que mereix la defensa dels drets dels cerverins. El secretari i els responsables de recursos humans en són també responsables.
3- Algunes gestions que les empreses han de fer a la Paeria resulten complexes per l´excés de burocràcia, la lentitut i a vegades l´actitut i poca predisposició de part del personal. Seguint criteris empresarials s´hauria d´estudiar la possibilitat de que algunes d´aquestes gestions es fessin a la mateixa empresa amb el desplaçament i presència de personal de la Paeria per tal de donar un millor servei i facilitats a les empreses tal i com fan altres empreses privades i proveïdors.
4- S´han de dedicar esforços eficients per lograr ajuts per les empreses locals. Durant molts anys s´han donat quantitats extraordinàries de diners a empreses amb poca o nul.la viabilitat i empreses de fora sense cap arrel a Cervera que han acabat marxant.
5- Moltes de les grans ocasions que s´han perdut a Cervera amb els diferents governs municipals han passat desapercebudes pel poble o aquest desconeixia la totalitat de la informació. Se´n treu la conclussió de que per estar assabentat de totes les oportunitats que hi ha i buscar-ne de noves, s´ha d´estar dins de la Paeria. Si l´equip actual de govern no demostra més eficiència amb resultats, l´única opció és presentar una alternativa de govern de consens que aglutini els diferents sectors i preocupacions del poble, amb un gran recolçament popular al darrera.
6- La majoria dels regidors hi dediquen molt poc temps i això es nota en els resultats. La tasca que fan l´haurien de fer professionals. La manca d´esperit emprenedor de la majoria de regidors repercuteix directament en una manca d´acompliment dels objectius.
7- Davant la manca de recursos econòmics, s´ha de lluitar amb més eficàcia la recerca d´ajuts i subvencions a la Diputació, Generalitat i Govern Central. Cal fer una planificació de viatges a Lleida, Barcelona i Madrid per fer notar la nostra presència, amb insistència i eficàcia.
8- La manca de recursos econòmics no pot justificar totes les mancances i problemes de Cervera. Hi ha solucions que no necessiten despesa i altres que en necessiten molt poca. En molts casos es tracta d´una qüestió de voluntat i eficàcia.
9- S´ha de resoldre el tema del retard en el pagament de la Paeria a les empreses locals.
10- La Cambra de Comerç no té cap poder actualment. És una delegació de la de Lleida però això no ha d´impedir que tingui més força i sigui més representativa de les necessitats de la indústria i comerç local. Cal un canvi de rumb i si és necessari, desvincular-se de Lleida i estudiar l´opció de ser una Cambra de Comerç independent. També cal més implicació i participació de les empreses i comerç local.
11- El polígon industrial continua sense alguns serveis elementals que fan en ocasions impossible dur a terme una activitat industrial amb normalitat. Independentment de si es tracta d´un problema del INCASOL, de l´empresa encarregada de l´obra o de qui sigui, cal que des de la Paeria i Cambra de Comerç es fagi la pressió necessària per resoldre aquest tema que provoca problemes gravíssims a empreses locals que estan a la zona i dificulten l´arribada d´empreses de fora. Hi ha també problemes d´asfaltat i voravies.
12- Cal trobar una solució als problemes de molts treballadors per deixar els seus fills petits en horari laboral. Les guarderies públiques no cubreixen aquests horaris i això provoca molts problemes a treballadors i empreses. És necessari estudiar el problema i resoldre´l de manera definitiva amb la contractació de personal per cubrir l´ampliació d´horaris o arribar a acords amb professionals privats que actualment hi ha al poble a uns preus assumibles ja que en alguns casos pot resultar més rendible no treballar i cuidar dels fills que treballar i deixar-los amb cuidadors privats.
13- S´han d´establir acords i buscar solucions per lograr una millor formació professional. Manca personal qualificat i el nivell d´idiomes és molt baix.
14- Cal millorar els accessos a Cervera i al polígon, tan per carretera com per ferrocarril. Un bon servei de tren de rodalies permetria que vingués gent a treballar a Cervera des de poblacions que actualment queden molt allunyades.
15- És necessàri un accés al polígon des de l´antiga nacional 2.
16- Hi ha infraestructures importants que s´han fet totes petites ja des d´un inici. El pont d´accés al poligon industrial per sobre de la via, l´estació d´autobusos o el pavelló polivalent. Els accessos a la guarderia són també molt dolents tant per vehicles com per vianants amb cotxets.
17- El centre de Cervera s´ha de fer per vianants amb un projecte des del carrer General Güell fins a la Plaça Santa Anna. Aquest ha de ser un projecte molt ben estudiat i amb consens que donarà una millor qualitat a la ciutat. Cal obrir l´edifici a la Universitat al poble amb propostes d´oci i restauració al seu interior.
18- S´ha de fer un gran aparcament a la zona del Portalet. Si no es troba una empresa interessada en aquests moments, hi ha solucions provisionals que poden ser suficients com netejar tota la zona de sota del Portalet i fer unes escales i un ascensor per accedir al passeig. Si és prioritari pel poble, es podria fer el mateix a la zona del parc de tràfic i la pista poliesportiva amb escales i ascensor a la Pèrgola i portar aquestes instal.lacions a una altra zona.
19- Manquen places d´hotel a Cervera. És imprescindible trobar una solució al problema de l´Hotel Canciller. Si és una prioritat pel poble, no s´hauria de descartar estudiar una expropiació.
20- La Policia Municipal ha de dirigir el trànsit en hores punta en determinades zones, especialment la zona dels semàfors. Tota aquella zona té una complexitat que requereix un estudi ben fet per un nou projecte de regulació del trànsit.
21- El nou accés al polígon davant dels bombers afegeix perillositat a la zona. Cal millorar aquella rotonda.
22- Hi una posició totalment contrària als passos sota la via. Es creu que era millor seguir lluitant per lograr el soterrament total de la via al seu pas per Cervera. Aquest és també un punt clau per la millora de la qualitat de vida a Cervera i no s´hi ha de renunciar.
23- Les entrades de Cervera són totes poc agradables a la vista i donen una mala imatge. Estan descuidades, amb poca llum i brutes.
24- Per que Cervea sigui atractiva a noves empreses, tot el poble ha de seduïr més als visitants, amb un comerç més fort, amb un poble més net, que es cuidin els detalls. El patrimoni monumental de Cervea és únic i s´ha d´aprofitar per tenir una identitat pròpia. Hi ha edificis situats en llocs clau que tenen un aspecte lamentable i s´haurien de buscar solucions per millorar-ne l´aspecte i la seguretat.
25- Cal potenciar les iniciatives que generin una bona oferta d´oci i les que s´organitzen des de les entitats de Cervera. Es podria crear un circuit de localitzacions dins de Cervera on organitzar les diferents activitats del poble per promocionar-les.
26- S´han de trobar utilitats a l´edifici del Sindicat. Hi hauria interés en aprofitar part de l´edifici per instal.lar-hi negocis d´hosteleria i restauració que donaria vida a la zona.
27- Es nota una tendència de la gent a voler ser funcionari. En general no es fomenta l´esperit emprenedor. S´ha de fomentar la creació d´un centre de negocis per emprenedors amb pocs mitjans, facilitar l´accés a les tecnologies de la informació i comunicació i organitzar xerrades amb empresaris locals i foranis.
28- La millora de la qualitat de vida de Cervera no forçosament ha d´estar vinculada a un creixement desmesurat de la població. La població ha de créixer de manera controlada mentre repercuteixi positivament pel poble.
divendres, 10 de juliol del 2009
REUNIÓ AMB COMERCIANTS
DATA : 09-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 32 PERSONES
S´incia el debat demanant als comerciants que enumerin els seus problemes més importants i se´n parla per aquest ordre :
1- Necessitat de conversió de l´eix comercial del carrer Gral. Güell fins a plaça Santa Anna en zona per vianants. Aquesta mesura compta amb el recolçament de la majoria tot i que hi ha algunes veus discrepants. Es considera que s´ha de fer una enquesta entre els comerciants de la zona.
2- Es imprescindible crear zones d´aparcaments per poder tirar endavant aquest projecte. Es parla de fer un gran aparcament al passeig del Portalet amb entrades per dalt i també per l´antiga nacional 2. Es comenta també d´habilitar una zona d´aparcament sota la pèrgola. Pel que fa al nou aparcament sota la muralla, els comerciants es queixen de que la Paeria no els ha consultat per valorar si aquesta era la millor opció o si n´hi havia altres.
3- Hi ha oposició total i absoluta a la possibilitat de convertir en zona blava el passeig Balmes i la Rambla Lluís Sampere. En aquest punt hi ha total unanimitat en que seria una mesura molt negativa pel comerç i es parla de pendre accions per defendre la postura dels comercients si el projecte va endavant.
4- S´ha de fer un esforç per unificar els horaris comercials per sectors. Es decideix fer una enquesta entre els comerciants i es parla d´una horari de 9:30 a 13:30 i de 16:30 a 20:30. S´admet que a Cervera el comerç obre massa tard i això és negatiu per tothom.
5- Es considera imprescindible obrir l´accés a Cervera per l´antiga carretera de Guissona. S´ha demostrat que el seu tancament ha estat un perjudici pel poble i cal lluitar amb força per recuperar aquesta entrada.
6- La via del tren ha de ser soterrada i totes les obres que s´estan fent són pedaços que no solventen un problema que divideix Cervera en dos parts. La qualitat de vida de Cervera s´incrementaria notablement convertint la via del tren en una gran avinguda. Hi ha oposició al projecte del nou pas soterrat sota el pas a nivell actual.
7- Els comerciants han d´estar molt més units i treballar plegats per aconseguir que la seva veu s´escolti i tingui més pes a l´hora de pendre decisions que els afecta. Es reclama que més comerços hi estiguin associats. Es veu de manera molt positiva i necessària la iniciativa creada del Projecte Cervera i pot ser una eina per crear una plataforma que agrupi representants dels sectors econòmics per defendre els seus drets.
8- El comerç de Cervera ha de fer també un esforç per millorar la qualitat dels seus comerços i ser original amb noves iniciatives.
9- Altres temes parlats són la necessitat de regular el trànsit els dies de mecat amb llums en àmbar o per la Policia Municipal, creació d´una oficina de comunicació i turisme potent, plantejar un canvi d´ubicació del mercat, situació de les firetes durant la Festa Major i la necessitat de tenir el poble més net.
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 32 PERSONES
S´incia el debat demanant als comerciants que enumerin els seus problemes més importants i se´n parla per aquest ordre :
1- Necessitat de conversió de l´eix comercial del carrer Gral. Güell fins a plaça Santa Anna en zona per vianants. Aquesta mesura compta amb el recolçament de la majoria tot i que hi ha algunes veus discrepants. Es considera que s´ha de fer una enquesta entre els comerciants de la zona.
2- Es imprescindible crear zones d´aparcaments per poder tirar endavant aquest projecte. Es parla de fer un gran aparcament al passeig del Portalet amb entrades per dalt i també per l´antiga nacional 2. Es comenta també d´habilitar una zona d´aparcament sota la pèrgola. Pel que fa al nou aparcament sota la muralla, els comerciants es queixen de que la Paeria no els ha consultat per valorar si aquesta era la millor opció o si n´hi havia altres.
3- Hi ha oposició total i absoluta a la possibilitat de convertir en zona blava el passeig Balmes i la Rambla Lluís Sampere. En aquest punt hi ha total unanimitat en que seria una mesura molt negativa pel comerç i es parla de pendre accions per defendre la postura dels comercients si el projecte va endavant.
4- S´ha de fer un esforç per unificar els horaris comercials per sectors. Es decideix fer una enquesta entre els comerciants i es parla d´una horari de 9:30 a 13:30 i de 16:30 a 20:30. S´admet que a Cervera el comerç obre massa tard i això és negatiu per tothom.
5- Es considera imprescindible obrir l´accés a Cervera per l´antiga carretera de Guissona. S´ha demostrat que el seu tancament ha estat un perjudici pel poble i cal lluitar amb força per recuperar aquesta entrada.
6- La via del tren ha de ser soterrada i totes les obres que s´estan fent són pedaços que no solventen un problema que divideix Cervera en dos parts. La qualitat de vida de Cervera s´incrementaria notablement convertint la via del tren en una gran avinguda. Hi ha oposició al projecte del nou pas soterrat sota el pas a nivell actual.
7- Els comerciants han d´estar molt més units i treballar plegats per aconseguir que la seva veu s´escolti i tingui més pes a l´hora de pendre decisions que els afecta. Es reclama que més comerços hi estiguin associats. Es veu de manera molt positiva i necessària la iniciativa creada del Projecte Cervera i pot ser una eina per crear una plataforma que agrupi representants dels sectors econòmics per defendre els seus drets.
8- El comerç de Cervera ha de fer també un esforç per millorar la qualitat dels seus comerços i ser original amb noves iniciatives.
9- Altres temes parlats són la necessitat de regular el trànsit els dies de mecat amb llums en àmbar o per la Policia Municipal, creació d´una oficina de comunicació i turisme potent, plantejar un canvi d´ubicació del mercat, situació de les firetes durant la Festa Major i la necessitat de tenir el poble més net.
dimarts, 7 de juliol del 2009
CARTA ALS CERVERINS
Benvolguts cerverins,
Aquest escrit és el resultat d´una trobada de diverses persones que signem a sota, preocupades pel present i sobretot pel futur del nostre poble. Som persones de diferents àmbits com el comercial, l´empresarial, associacionista, pares d´alumnes i associacions de veïns entre altres. Arrel de diverses converses mantingudes entre persones preocupades per futur de Cervera, es va veure que hi havia una certa coincidència d´opinió en quan a que alguna cosa s´hauria de fer per tal d´intentar millorar les perspectives d´evolució del poble.
Així doncs, una vintena de persones ens vàrem reunir un bon dia per intercanviar opinions, sense cap altra pretensió que obrir un debat sobre quina és la situació de Cervera, on anem, on crèiem que hauríem d´anar i sobretot, què cal fer per aconseguir els objectius.
El debat va ser ric en aportacions i l´esperit va ser en clau positiva. Evidentment no vàrem estar d´acord en tots els temes parlats, faltaria més, de la diversitat d´opinió ha de néixer la creativitat per trobar els punts d´entesa.
Del parlat en aquesta trobada, en podem destacar els següents punts:
- Existeix la idea de que Cervera està perdent força respecte poblacions i capitals de comarca veïnes, sembla que el poble està dormit.
- Hi ha la sensació de que a Cervera tenim poca autoestima i inclús un cert complex d´inferioritat respecte aquestes poblacions veïnes.
- Els representants polítics dels diferents governs municipals no han estat capaços de captar suficients possibilitats de creació de riquesa davant situacions molt concretes i hi ha la sensació de que ens hem deixat escapar importants ocasions favorables pel poble (canal Segarra-Garrigues, port sec, etc. ).
- Les empreses cerverines en ocasions veuen la Paeria no com un aliat per resoldre problemes sinó com un obstacle a moltes iniciatives.
- El model de captació i recolzament de la indústria no ha estat l´adequat. És preferible potenciar la petita i mitjana empresa local, arrelada a la nostra comarca, que captar grans empreses generadores de llocs de treball barats sense cap mena de compromís amb Cervera i sense possibilitats de continuïtat en el temps.
- No s´aprecia efectivitat de la Cambra de Comerç de Cervera, aquesta hauria de ser molt més forta i eficient. Cal analitzar les possibilitats i limitacions d´aquest organisme i veure com guanyar més pes i tenir més influència.
- Les associacions de veins pràcticament no existeixen, tenen molt poca activitat i menys força.
- L´associació de comerciants sembla poc activa, són pocs els comerços associats i hi ha diferències importants d´opinió en aspectes claus com l´horari comercial, l´habilitació per als vianants d´algunes zones, la potenciació comercial del Carrer Major o les zones d´aparcament.
- Malgrat els esforços de la Paeria, en alguns llocs la ciutat està bruta i deixada. La Paeria ha de vetllar per tenir el poble net, però els cerverins som els primers que hem de cuidar el poble i no embrutar-lo. És general la idea de que hi ha excessiu incivisme i poc respecte per l´entorn, el mobiliari urbà i el patrimoni.
- A Cervera hi ha un gran nombre d´entitats que organitzen moltes activitats, però moltes vegades es solapen unes amb les altres. Pel gran nombre d´entitats que hi ha i el gran nombre d´activitats organitzades pensem que hauríem de ser capaços d´atreure més visitants de fora i per tant més riquesa. El finançament d´aquestes entitats i els ajuts de la Paeria també són un problema molt antic a resoldre.
- Cervera és visitada durant l´any per molts turistes, però podrien ser-ne molts més amb un pla turístic més eficient. Hi ha poques pernoctacions i manquen places hoteleres.
- El patrimoni cultural i monumental de Cervera és extraordinari i poques ciutats poden competir amb nosaltres en aquest aspecte, però pensem que n´hauriem de treure molt més rendiment.
- L´arribada de nouvinguts s´ha de veure com un fet real, no com un problema a evitar. Hem de ser capaços d´integrar aquestes persones, fer-les participar del nostre dia a dia, implicar-les mitjançant les nostres associacions i entitats. Hem de poder transmetre la necessitat de que tant ells com nosaltres puguem crèixer en tots els aspectes pel camí del respecte mutu i el compliment de les nostres obligacions com a ciutadans, per així poder també gaudir de tots els nostres drets.
Entenem que hi ha una sèrie de punts claus que han de ser el motor d´una evolució favorable del nostre poble.
PAERIA
Aquesta percepció negativa que moltes vegades tenim de la Paeria ens ha de fer reflexionar. És molt possible que no tinguem tota la raó, és possible que puguem semblar poc justos però en tot cas sembla que hi ha aquest sentiment. Pot ser el problema està en que la Paeria no ha sabut o no ha pogut transmetre correctament les limitacions que hi ha en el món de la política municipal. És possible, però si aquest és el sentiment que hi ha en molts ciutadans, ho hem de reflectir en aquest escrit.
Hi ha certa coincidència en el pensament de que els polítics han de rebre una correcta remuneració per una dedicació total a la gestió a la Paeria, però exigint uns resultats. Això no passa actualment. La majoria de persones hi poden dedicar poques hores i aquest pot ser un dels motius de la manca d´eficiència en la gestió. Segurament ja és prou difícil trobar gent que vulgui dedicar part del seu temps a treballar pel poble. De tota manera això no ens ha d´impedir que ens plantegem si els resultats aconseguits són els desitjats. Pensem que no, per tant seria bo obrir un debat plantejant maneres de millorar aquesta situació.
Entenem que hi ha voluntat de fer coses des de la Paeria, però pot ser que la necessitat d´atendre el dia a dia no deixi avançar i cal fer un cop de timó. Ens consta una clara voluntat per part de la Paeria de millorar les vies de comunicació amb empreses i comerç. Hem d´avançar per aquest camí.
Hi ha moltes queixes per la qualitat del servei i l´atenció que es dona des de la Paeria. Aquest pot ser un tema delicat, però hem de ser autocrítics i el primer pas per millorar és acceptar i reconèixer les punts febles o millorables. Quan una persona ha d´anar a la Paeria, la percepció que es té del tracte rebut i la qualitat del servei és dolenta. Tot i que hi ha molts bons professionals, i volem que això quedi molt clar, sovint ens trobem en situacions on el tracte no és massa cordial i això és un problema important, no sol a la Paeria sinó també en altres llocs públics. El més fàcil és callar per no ferir susceptibilitats, però si hi molta gent que pensa així, en primer lloc ho hem de denunciar, i tot seguit oferir-nos per conèixer l´arrel del problema i lluitar per trobar solucions i millorar aquesta situació. La Paeria és la representació del poble i ha de donar un servei de qualitat i una atenció cordial, de manera que la gent se senti còmoda i s´identifiqui i se senti representada en tots els aspectes. Una empresa està obligada a donar un gran servei per ser competitiva, entre moltes altres coses i ha de tractar de ser cordial amb els possibles clients i a cap empresari se li acudiria menysprear aquest aspecte. És possible que una actitud excessivament afuncionariada d´algunes persones generin una important desafecció amb la Paeria. Quan un cerverí vagi a la Paeria, ha de pensar que les persones que l´atendran faran tot el possible per informar-lo i atendre´l correctament. Això forma part de la seva feina i és important que la fagin amb il.lusió i responsabilitat. S´haurien d´activar mecanismes per que tothom pogués fer la seva feina amb motivació i esperit positiu i ser capaços d´identificar quan alguna cosa falla i buscar solucions. És una llàstima que una actitud d´una minoria pugui afectar negativament sobre el total del col.lectiu. Entenem que és un tema delicat però cal ser valent i tractar-lo com mereix.
No podem tampoc caure en l´error de criticar el govern municipal sense sentir-nos responsables. El poble decideix cada quatre anys qui ens ha de governar i tot i que els escollits tenen unes obligacions a complir, també és la nostra responsabilitat estar a sobre del que passa i participar quan se´ns demana. Per tant, hem d´admetre que com a cerverins hem d´implicar-nos tots molt més en la vida política municipal i tenir una participació molt més activa. No podem pensar que la nostra única responsabilitat és exercir el nostre dret a vot cada cop que hi ha eleccions i després estar quatre anys al marge de tot i estar només per criticar el que no ens agrada. Hem de treballar tots en el mateix sentit.
ORGANISMES DE GESTIÓ DEL COMERÇ I LA INDÚSTRIA DE CERVERA
S´ha de buscar la manera de que la Cambra de Comerç de Cervera tingui molta més força i efectivitat i que tingui major capacitat per defendre els drets del comerç i la indústria de Cervera sempre que calgui. Si aquest organisme està limitat per ser una delegació de la Cambra de Comerç de Lleida, entre tots hem de ser capaços de buscar alternatives efectives, dinàmiques i que estiguin al dia de la problemàtica comercial i industrial local.
Els comerciants haurien de trobar molts més punts d´entesa per resoldre els grans temes que els afecten. Marcar estratègies conjuntes que puguin afavorir el creixement comercial local i lograr que la Paeria sigui sensible als grans problemes que els afecten, fent complir la normativa sense excepcions que poden generar greuges comparatius.
PATRIMONI CULTURAL I ARTÍSTIC
S´han de trobar fórmules originals que ens permetin treure un major rendiment d´aquest extraordinari patrimoni que tenim. Aquí també s´ha d´obrir un gran debat per trobar la manera de fer-ho. Tot i que ja es fan tasques de comunicació, hem d´aconseguir que aquestes siguin més efectives, que arribin a més gent de fora i que Cervera sigui un dels punts turístics més importants de Catalunya. Hi ha una gran relació d´idees per intentar millorar aquests resultats.
ASSOCIACIONS DE VEÏNS
Hem de ser capaços de crear una xarxa d´associacions de veïns que sigui activa i pugui transmetre el sentiments dels diferents barris de Cervera. Cal que aquestes associacions tinguin veu i que la seva opinió compti a l´hora de prendre decisions.
ENTITATS
Cervera té una gran capacitat organitzativa i ho ha demostrat moltes vegades amb esdeveniments de gran qualitat i repercussió, fets a partir d´un gran nombre d´entitats que formen part també del patrimoni de Cervera. Cal trobar una manera justa de col.laboració des de la Paeria. No totes les entitats són igualment actives. Cal fer un catàleg d´entitats i activitats, gestionar un calendari que permeti una constant sensació d´ebullició al poble sense que uns perjudiquin al altres. Cal buscar fórmules per compartir alguns aspectes de la gestió d´aquestes, que permetrien reduir despeses i millorar l´eficiència de la gestió.
Tot el que es diu en aquest escrit s´ha intentat expressar sense ànim d´ofendre a ningú. Demanem disculpes anticipades si algú se sent ofès. Tots nosaltres som conscients de que en el nostre dia a dia professional i personal fem errades, segurament moltes errades. Del que es tracta és de tenir un esperit positiu i amb ganes de sumar. Es tracta de parlar-ne, sense tabús i amb les cartes sobre la taula cara amunt. Segurament un dels motius que ens ha mogut a tenir aquesta iniciativa pugui ser el fet que reconeixem que nosaltres mateixos podem fer les coses millor del que les hem fet fins ara per intentar millorar-les.
És possible que aquesta iniciativa generi recels i crítiques. En aquest sentit acceptem que hi ha certa valentia pel cost personal que això ens pugi crear. És més fàcil quedar-se a casa callat i no fer res. Però els que tenim un cert esperit emprenedor no podem quedar-nos així. Volem donar un pas endavant, obrir un debat i parlar-ne. Ja veurem fins on arriba tot això. Pot ser quedi en res, però ens veiem en l´obligació moral d´expressar el que sentim acceptant el risc d´un cost personal.
Estem totalment oberts a tothom, acceptem idees i iniciatives que puguin ser positives per Cervera. Volem mostrar la nostra total predisposició a col.laborar amb la Paeria per avançar. No volem ni podem estar contra els estaments de govern i entitats de gestió municipal, seria una irresponsabilitat. Volem estar al seu costat, volem ajudar i volem sumar.
Ho fem públic perquè volem que el màxim nombre possible de persones ens doni la seva opinió i per això hem creat el blog http://www.projectecervera.blogspot.com/ perquè tothom hi pugui dir la seva. Ens agradaria que la gent hi participés aportant idees, amb crítica constructiva.
Esperem les vostres opinions.
Signat.
Carbonell Vidal, Xavier
Colom Rosich, Elvira
Costa Miró, Josefina
Cucurull Carcasona, Carme
Forcat Morros, Armand
Freixes Batalla, Ramon
Garriga Llovet, Sergi
Lopez Vidal, Arseni
Noguera Vilalta, Joan
Pintó Pardell, Antonio
Pons Marimon, Jordi
Riu Cisquella, Joan
Rossich Batalla, Jaume
Royes Guàrdia, Ramon
Subias Farré, Ramon
Torné Baró, Josep Mª.
Vila Rabelo, Marisa
Vilaró Val, Jaume
Zurita Martí, Josep
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
