REUNIÓ AMB REPRESENTANTS DE LA CULTURA I PATRIMONI
DATA : 27-07-09
HORA : 21:00
LLOC : SALA POLIVALENT DEL CASAL DE CERVERA
ASSISTENTS : 14 PERSONES
Interessant i en alguns moments apassionat debat sobre la cultura i el patrimoni cerverí. Resum de tot el que es va debatre :
-A Cervera hi ha projectes però manca estratègia. Hi ha molts projectes que per motius diversos s´han endegat però no sempre es manté una coherència entre ells ni amb un model de ciutat.
-És possible una Cervera que progressi amb 8.000 habitants, cal marcar una estratègia global que afecti els diferents àmbits culturals i econòmics per fer-ho viable.
-S´ha d´evitar que el POUM sigui el pas definitiu cap a una Cervera de 20.000 habitants. L´ideòleg d´aquest pla ha de tenir molt present el sentiment i pensament dels cerverins. Cal estudiar el POUM amb professionals que aportin la seva opinió i presentar les al.legacions necessàries. S´ha d´estudiar amb detall el POUM pel que fa al casc antic.
-El comerç local ha d´evolucionar considerablement en molts aspectes per saber veure les oportunitats que se´ns presenten i ser competitiu.
-Cal estudiar amb molt cura el projecte que suposaria fer una gran zona comercial per vianants des del carrer Gral. Güell fins a la Plaça Santa Anna, definint clarament l´accessibilitat amb vehicles pels veïns i càrrega i descàrrega. És imprescindible tenir molta cura dels materials utilitzats per aquesta reforma per evitar fe el que es va fer amb el carrer combat.
-Cal crear un pla de reactivació econòmica del carrer Major. Resoldre el tema dels accessos laterals i d´aparcament i la manera de trobar ajuts per unes rehabilitacions que són costoses.
-Els cerverins ens hem de creure el potencial que tenim gràcies al patrimoni cultural i monumental. Cal educar als cerverins sobre aquest patrimoni. Són molts els cerverins que encara desconeixen tot el que hi ha a la nostra ciutat. Cal començar per les escoles definint programes perquè els nens de Cervera coneguin els nostre patrimoni.
-Cervera va viure en el passat tres grans moments de glòria que van significar la construcció de Sta. Maria, l´Universitat i el Sindicat. Aquest és un eix que cal potenciar a tots els nivells ja que van ser símbol d´una ciutat que va ser de les 6 o 7 més importants de Catalunya fa uns anys.
-S´ha entrar més a fons en temes com el Pla de Barris o el Pla Especial del Nucli Històric.
-Cal posar Cervera al mapa amb accions de promoció i comunicació. Cal escollir i preparar personal de la Paeria que gestioni aquest tema amb la màxima eficiència. Es considera molt important fer realitat la idea de posar una càmara del temps de TV3 que ens donaria una publicitat molt important. Si els responsables de la Paeria no troben la manera de finançar-ho, s´han d´estudiar opcions, que hi són.
-Tenim un mercat potencial molt important a 90 Km. que és Barcelona. Cervera permet gaudir en un espai relativament petit de diferents corrents artístiques i arquitectòniques molt atractives pels visitants.
-Cal millorar i crear serveis al voltant del turisme.
-S´estan iniciant accions per atreure el públic japonès. Cal recolçar aquestes iniciatives des de tots els àmbits.
-La Cambra de Comerç no té cap efectivitat.
-Els cerverins estan insatisfets, però a la vegada no participen, no es posicionen, no denuncien i mostren poca iniciativa. Segueix existint una mentalitat cerverina molt tancada que cal enterrar. No es pot carregar tota la culpa als que governen.
-Cal recuperar uns Plans de Participació Ciutadana que funcionin i impliquin el màxim de gent possible, això requereix una recuperació de les associacions de veïns.
-Cervera no exerceix com a capital de la Segarra. Es parla de la possibilitat de perdre aquesta capitalitat.
-La classe política en general i la cerverina en particular ha de millorar considerablement. Ha de ser molt més eficient i facilitar les iniciatives en lloc de posar-hi problemes com alguns denuncien.
-Es denuncia l´aplicació incorrecta del IBI.
-Hi ha sintonia per recolçar aquesta iniciativa per evitar que quedi en res.
-Hi ha queixes per fer una plaça dura a la Plaça Catalunya, per perdre l´entrada de la ctra. de Guissona i per la pared del carrer Manel Ibarra. Si hi ha consens en que ha estat un error, cal eliminar-la. Els arbres plantats al passeig Balmes limiten la visibilitat i cal resoldre el problema.
-Es demana un servei de microbus que fagi un recorregut pel poble.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Com a cerverí, alguns dels aspectes expressats sobre aquesta reunió em semblen força encertats, ara bé, quan es parla del fet que Cervera no exerceix prou de capitalitat de la comarca i fins i tot es comenta la possibilitat de perdre-la, sincerament, només cal que nosaltres (els cerverins) ens tirem terra a sobre...! Ja sabem que actualment els representants polítics que tenim a l'Ajuntament són absolutament còmplices i col·laboradors de les gestions comarcals que es fan, perquè el que sí que realment és cert és que ara mateix, consell comarcal = Guissona, ja ho veiem tots! però, si us plau, el que hauríem de fer és insistir als nostres polítics de Cervera, especialment al grup d'ERC (ja que el president del consell és d'ERC, i ja es veu que li donen suport), que no donin més coba a la situació actual que hi ha al consell, i que si us plau, que mirin pel bé de la nostra ciutat, que és a la qual representen!, la qual cosa no vol dir mirar només per Cervera, sinó pel conjunt de tota la comarca, perquè no hem d'oblidar que el consell és un òrgan que s'elegeix de forma indirecta, i per tant nosaltres sols no hi podem fer res..., però ells sí! Per posar exemples, en tenim de clars, com el cas de les Completes (que sincerament, tot i que no puguem saber exactament com han anat les gestions..., el cert és que el consell comarcal ha sortit del patronat, i per què? per quin motiu? (algú en van entendre les explicacions del regidor de cultura a la premsa?), i a la Fundació Roca Sastre, què passa amb el consell?..., i en canvi es comenta que sí que formen part del Mercat Romà de Guissona etc... - algú està assabentat de com estan exactament aquests tipus de gestions? perquè si realment és així..., què passa? que és que ens tenen mania als cerverins?... potser que demanem explicacions! i més perquè en aquest cas, el representant de cultura del consell és cerverí i regidor de cultura de Cervera. Què hi fa allà (que representa la comarca o els interessos del partit, que ara mateix és = Guissona)? o és que el partit el té collat o és que li interessa deixar-se collar per altres motius..? Aquestes coses són les que `des de fora no s'entenen, de debò!
A part d'aquesta breu reflexió..., jo en voldria fer una altra: considero que la cultura és importantíssima per la societat, però també cal contemplar fins a quin punt es poden sufragar amb molts diners públics certs tipus d'actes destinats a un públic reduidíssim -també cal ser conscients de totes les necessitats! ( no és ànim de crítica eh! ans el contrari..., sinó que amb els temps que corren cal mirar de redistribuir els diners...i trobar-hi l'equilibri, perquè si no som conscients d'això, malament). Pel que fa al turisme, estic d'acord amb vosaltres en què fa falta una bona gestió per part de l'Ajuntament..., i en definitiva, igual que amb el comerç, fa falta la implicació real de l'Ajuntament..., no anar fent algun tríptic i subvencioneta..., sinó treballar el tema i actuar seriosament, però és clar, em sembla que amb el tarannà que habitualment mostra en les reunions el regidor de turisme, amb tots els respectes cap a ell, no cal esperar-ne gaire cosa a part d'algun xiste verd i alguna rialla..., perquè de moment és l'únic que se li veu fer, i pel que fa al patrimoni..., la regidora actual pràcticament és invisible...i tot i que deu anar fent la feina correcament..., no es veuen gestions importants, ni hi ha cap departament d'imatge, comunicació..., que en la societat actual és un dels aspectes més importants. NO ens venem prou bé! Jo penso que amb un departament potent en aquest sentit..., poc a poc aniríem canviant la percepció actual de la gent de la ciutat i de tots els possibles visitants, que segur que augmentarien. Bé doncs, us encoratjo a seguir amb tot això..., perquè segur que entre tots aniran sortint més idees... i cal fer un toc d'alerta a aquest tipus de polítics que tenim! La ciutat és cosa de tots!
Algunes apreciacions a volaploma sobre la reunió citada.
- És molt remarcable l’interès demostrat en aquestes reunions pel patrimoni de la ciutat i la necesitat de valorar el turisme cultural ja que hem passat del “tot son pedres i guixots” i tot a terra al “tenim masses pedres” a valorar que el patrimoni és i pot ser la fàbrica que pot moure la ciutat.
- Dir també que hi ha gent que des d’anys (décades) enrere ve portant a la pràctica, explicant i defensant aquesta realitat, és testimoni d’això les hemeroteques de la premsa local.
- La veritable fàbrica de la ciutat de Cervera es va començar a construir fa mil anys. Té els seus límits, per ara, des de Sant Pere el Gros, passant per Fiol i el convent de Sant Francesc, fins al “Sindicat” i el seu entorn modernista seriosament amenaçat per la picota en aquest moment. En aquest espai de terreny podem passar pels diferents estils artístics des del romànic fins l’escultura contemporània (Monument a la Generalitat, Subirachs). Falta la seva valoració com cal i la seva posada en marxa.
- Si entenem que el present i el futur de la ciutat passa per ser una ciutat de serveis i de cara al turisme cultural ens cal fer quelcunes reflexions: No cal ser competitiu, no hi ha cap altra ciutat amb el patrimoni de Cervera en les rodalies, però si cercar l’excel·lència en tots els aspectes de la ciutadania. No cal créixer de forma desmesurada per a desenvolupar-se, ara entenem millor que hi pot haver desenvolupament sense creixement. Que en una ciutat petita com aquesta no tots tenen que ser guanys immediats i monetaris, que hi ha altres guanys col·lectius que afavoreixen la convivència, el veïnatge i el benestar de la ciutadania i que a mitjà termini acabaran donant l’estabilitat econòmica que ara la ciutat no te.
- Si concebin Cervera com una ciutat orientada al turisme cultural, hem de tenir com a projecte que el nostre públic està a una hora de camí, a Barcelona. Cervera està al mig de Catalunya aquesta situació és òptima per atreure visitants de tot arreu. Aleshores hem de tenir la capacitat per engrescar aquestes visites amb un comerç d’altura i qualitat, que no tingui por i que intenti l’excel·lència tant en els productes com en el tracte als visitants. Si per mal guanyar un euro avui en deixem de guanyar cent demà, malament.
- Entendre que la ciutat és dels ciutadans i no de l’administració, els funcionaris, els “tècnics” o professionals. La ciutat és de tots i tots tenim dret a gaudir-ne, dret al seu manteniment i la seva cura. Els temps del despotisme il·lustrat ha quedat enrere, davant nostre s’obren experiències de participació ciutadana efectiva com pot ser la trobada de Porto Alegre (Brasil), les directrius de la qual han posat en pràctica diferents ajuntaments de Catalunya.
- Si acepten que la ciutat és de tots no podem deixar en mans dels funcionaris la seva construcció, l’experiència de Cervera és del mal ús d’aquesta atribució, en són exemples: la reforma de la plaça i el carrer Major, la reconstrucció de les muralles, l’absència de voreres per a ús dels ciutadans en tota la ciutat, l’arbrat mal triat, la carència d’ajardinament, la pèrdua constant de patrimoni, la destrucció ara mateix de barris històrics…
- La ciutat genera moltes activitats de molta anomenada, però no es nodreix d’elles. És molt estrany que desprès de tant de temps d’activitats dedicades a la música no hi ha cap botiga dedicada al tema i també és estrany que davant del curs de caire internacional la ciutat no es bolqui en ells.
- La ciutat a Europa és concebuda com un fet col·lectiu, la ciutat l’han construït els ciutadans a través del temps, de la història. És nostra. Quan la ciutat perd els seus arrels per la picota, tots perdem els nostres arrels, la ciutat europea està concebuda com un continu històric on els diferents tipus de vida amb els seus corresponents estils artístics es superposen i no s’exclouen.
- La necessitat del record i el dret a tenir fites de referència vitals són un fet irrenunciable dels ciutadans.
Salutacions.
Santiago Serrano Maya.
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Rumbo/Tarrega/elpepuespcat/20090901elpcat_8/Tes
REPORTAJE
Rumbo a Tàrrega
La Fira del Teatre al Carrer reunirá a 82 compañías
C. SERRA - Barcelona - 01/09/2009
La presentación acabó con un baile coreografiado por Sol Picó en el que ella y una veintena de miembros de las compañías catalanas que participarán en la próxima Fira de Tàrrega dejaron estupefactos a los transeúntes de La Rambla. Era un gancho apropiado para un encuentro que tiene como base los espectáculos de calle y que este año, del 10 al 13 de septiembre, reunirá en la localidad leridana a 82 compañías.
Habrá nueve estrenos absolutos -entre ellos uno de T de Teatre (Nelly blue) que en clave cómica rinde homenaje a Nino Bravo- y otros nueve estrenos en España de obras de compañías extranjeras. La inauguración correrá a cargo de Kiku Mistu, que además de la "acción-cuento" que abrirá el encuentro presenta en sala otro montaje en la misma línea. La oferta de la feria (www.firatarrega.cat) es amplia, pero en su rápido recorrido por el programa, Jordi Colominas, su director, destacó, por ejemplo, el de Teatro Gestual de Chile, dos clowns "capaces de liarla en cualquier parte"; la coproducción de Pan.Optikum y Efímer en el macroespectáculo visual Transition, y el estreno de una pequeña carpa para presentar Devoris Causa, el nuevo montaje de Escarlata Circus. Esta edición tiene un presupuesto de 1,4 millones de euros, de los que 1,1 corresponden a subvenciones. Los gastos de organización y difusión alcanzan los 900.000 euros y el resto se destina a honorarios de las compañías.
Publica un comentari a l'entrada