PRIMERA REUNIÓ DEL GRUP DE CULTURA, PATRIMONI I TURISME

DATA : dimecres 18 de novembre de 2009
ASSISTENTS : 40 persones

Temes tractats :

- Es planteja la qüestió : Cultura i Patrimoni han d´estar al servei de què?
- És imprescindible el centre vianal com a millora estètica, comercial i social per Cervera.
- Necessitat de lligar patrimoni i turisme.
- Cal fer un inventari dels edificis de la Paeria del Casc Antic i també dels que estan buits.
- Es parla de la possibilitat de fer un hotel al Centre Històric.
- És imprescindible dotar Cervera de serveis de qualitat i no fer les coses de qualsevol manera, posant sempre la qualitat pel davant de la quantitat.
- Cal ser solidari amb el comerç i recolçar-lo promocionant el patrimoni. És això prostituïr-lo?
- Promoure i convertir Cervera en una ciutat tranquila (slow city). La tranquilitat també pot ser un producte.
- Manca iniciativa privada per crear més places hoteleres.
- Cal millorar tots els accessos a Cervera i la corresponent senyalització.
- Cal explicar a la població en què consisteix el Pla del Nucli Històric.
- Cervera ha d´exercir de capital cultural de la comarca.
- Es parla de l´us més adequat del sindicat. Es proposa com a Museu de la maquinària agrìcola aprofitant la maquinària existent de la farinera.
- Cal reorganitzar els usos de l´edifici de l´Univesitat. Es parla d´obrir l´edifici al poble i plantejar-se posa-hi serveis de restauració, comerç, ajardinament, etc... i convertir aquest en un espai obert i de cohesió social.
- Cal posar Cervera a la xarxa i és imprescindible crear una nova web moderna i constantment actualitzada.
- Fer a Cervera un Centre de Creació i Pensament.
- Convertir Cervera en una marca de qualitat.
- Les entitats han de donar a conèixer les seves activitats i cal crear un calendari coordinat.
- Cal implicar comerç i indústria en la promoció i manteniment del patrimoni.
- Cervera ha de tenir un potent departament de premsa i comunicació que generi constantment notícies i les adreci a la premsa i altres mitjans de comunicació.
- Cal potenciar l´Aquelarre com una marca reconeguda arreu.
- Es demanar publicar les actes del plens a la web com a mostra de transparència.
- S´han de conservar i recuperar els camins de Cervera, entre ells el de les Forques.
- S´han de recuperar espais com la Torre de Moro, la Font del Grau, Sant Armengol i Sant Pere el Gros.
- Es demana acondicionar zones de passeig al voltant de Cervera que permeti gaudir de la ciutat i arreglar la zona propera al riu Ondara.
- S´han d´ampliar els dies i horaris de visita dels monuments de Cervera.
- Potenciar les rutes del romànic, la ruta modernista i la ruta del 650 Aniversari de la Generalitat.
- Cal mimar el teixit associacionista de Cervera.
- Cal estudiar les possibilitats de tenir un Teatre Municipal.
- És necessari crear un hotel d´entitats.
- No podem viure d´esquenes a la comarca, cal exercir de capital.
- Cal aprofitar les entrades a la web de Cervera durant l´època de l´Aquelarre, ja que es donen pics molt importants de consultes. Valorar el factor publicitari.
- S´ha de millorar el servei del tren.
- Es proposa recuperar el brollador del Gral Güell com estava antigament.
- Es proposa enderrocar part de la muralla que evita gaudir de les vistes.
- Quan es parla de futur i de cultura, cal tenir en compte els nouvinguts, fer que ells també s´interessin per la nostra cultura i patrimoni.
- Cal millorar les entrades de la ciutat.
- La web s´ha de modernitzar i ha de tenir un manteniment constant. Ha de tenir l´agenda cultural actualitzada.
- S´ha de fer i respectar una normativa sobre cartells comercials.
- S´han de coordinar els diferents òrgans de gestió de la ciutat.
- Fer un cirucit de footing i bicicleta que permeti fer esport i gaudir Cervera.
- Poder consultar el patrimoni a la web.
- Fer la web en anglès.
- Crear un centre d´estudis.
- Especialitzar-nos en l´estudi del segle XVIII.
- Potenciar les Completes.
- Intentar atreure un públic de qualitat i més selecte.
- Fer un museu del cinema i aprofitar el legat de Claudi Gómez Grau, especialment en cinema infantil i fer un festival de cinema.
- Potenciar i promocionar productes autòctons.
- Adaptar la ciutat a les necessitats dels ciutadans fent les boreres més amples, en ser un espai de veinatge i de relacions socials.
- Fer una ciutat més neta.
- Atreure el turista de Barcelona en lloc de criticar-lo i insultar-lo.
- Cervera necessita un hotel de 70 places, que hi pugui anar un autocar complert.
- Manca una botiga de música a Cervera.
- Facilitar la creació de negocis.
- Reubicar l´oficina de turisme i millorar la seva senyalització.
- Crear un slogan i una marca potent de Cervera.
- Posar un alberg juvenil al carrer major.
- Aprofitar espais com el Mas Duran o la Font del Grau per fer actes a l´estiu de restauració, concerts, terrassa nocturna, etc.
- Cedir sales de la Paeria per exposar obres d´artistes cerverins.
- Reivindicar un espai digne per fer cultura, gastronomia, teatre, música i altres activitats d´oci i culturals no esportives per crear cohesió social.
- Cal cuidar el material de les entitats que d´un any a un altre es poden fer malbé si no es conserven correctament, especialment el material de producció de l´Aquelarre.
- Cal canviar la mentalitat del comerç.
- Cal fer un departament de premsa que funcioni i generi notes de premsa contínuament.
- Cal potenciar i promoure la participaciño ciutadana.
- Actualment, Cervera està desvertebrada socialment i la cultura pot fer el paper que canviï la dinàmica.
- Disposar d´un teatre municipal.
- Crear un pla de promoció turística de Cervera.
- Instal.lar la càmara del temps de TV3 per lograr notorietat de Cervera.
- Potenciar la lleganda del Port de mar amb una festa especial, sardinada popular, arribada del peix en vaixells, subhasta i creació de merchandising.
- Convertir Cervera en la capital mundial de la bruixeria amb un museu i actitivats relacionades tot l´any i lligar-ho amb jornades gastronómiques.
- Convertir Cervera en un plató de cinema i televisió.
- Contractar un escriptor de molt renom per que escrigui un llibre que passi a Cervera.
- Obrir la Universitat al poble, amb comerços i serveis de restauració i zones ajardinades.
- Convertir en tunel de Cervera en una obra d´art amb il.liminació especial i espectacular.
- Potenciar el naixement de la Generalitat a Cervera.
- Cal renovar els òrgans de promoció comercial de Cervera com són la Cambra de Comerç i les associacions de comerciants.
- Gestionar el patrimoni amb criteris empresarials.

PRIMERA REUNIÓ DEL GRUP DE COMERÇ

DATA : dimarts 17 de novembre de 2009
ASSISTENTS : 24 persones

Temes tractats :

- Fer parking soterrat sota el Passeig de l´Estació, està al centre del poble.
- És millor crear diverses zones amb places d´aparcament que una sola de gran, per qüestions de mobilitat.
- S´han de senyalitzar les zones d´aparcament.
- Cervera, no sols els comerciants, ha de decidir si vol la zona de vianants.
- Quí paga l´obra? Sembla ser que gairbé a tot arreu ho paga l´ajuntament i només aquí es paga amb contribucions especials.
- S´han de buscar subvencions per finançar l´obra. És vital.
- Cal fer zones verdes de parking, com a Barcelona.
- Cal fer una enquesta als cerverins sobre quín comerç volen, com veuen el comerç de Cervera i què troben a faltar del comerç cerverí.
- Manca gènere i talles al comerç.
- Manca formació i especialització.
- S´ha de canviar la mentalitat derrotista i negativa d´una vegada.
- Cal crear una imatge per promocionar, una marca.
- El comerç ha d´invertir i arriscar si vol tenir èxit. Moltes iniciatives són molt conservadores.
- S´ha de potenciar el turisme.
- És tant important retenir el comprador de Cervera com fer venir el de fora.
- Es desconeix quantes pleces de parking cal fer a Cervera per donar una bona oferta i un bon servei al visitant.
- Cervera està catalogada com a municipi turístic?
- Cal aprofitar els centres CAT.
- Cal fer publicitat, però és molt cara, ha de ser selectiva i eficient.
- La Càmara de Comerç no és eficient. Cal actuar.
- S´ha d´obrir la Carretera de Guissona. És una prioritat.
- El poble està deixat.
- Cal fer punts d´informació turística i comercial.
- Cal ampliar els horaris de visites als edificis i monuments.
- Ha de millorar el manteniment general.
- S´han d´organitzar actuacions musicals per crear ambient al carrer.
- S´ha de solventar el tema de l´Hotel Canciller.
- La recollida del cartró ha de ser diària, no tres dies per setmana.
- Cal potenciar l´indústria per crèixer en població i tenir més clients potencials.
- El voleu platja a l´estiu va ser una bona idea i va portar molta gent.
- Cal unificar i tenir una sola associació de comerciants, forta on tots els carrers hi estiguin representats.
- Cal buscar estratègies conjuntes però respectar actuacions i actes organitzats per carrers.
- Cal la fira de St. Isidre? S´hauria de conservar només els actes referents a la pagesia.
- Mercat setmanal, cal potenciar-lo i fer que el bus vagi a més pobles a buscar gent.
- Ens hem de plantejar solucions viables, no fer volar coloms.
- Els dies festius haurien d´estar els aparadors oberts i amb llums.
- Cal fer un calendari d´activitats d´interés pel comerç.
- S´ha de fer un plànol comercial.
- Ens hem de modernitzar i utilitzar noves tecnologies.
- S´ha se posar una càmara del temps de TV3 per donar notorietat a Cervera.
- Altres idees : potenciar les singularitats de Cervera : Aquelarre, tunel, universitat, llegenda del port de mar i altres com la passió, conjunt medieval...

PRIMERA RODA DE REUNIONS DELS GRUPS DE TREBALL

En els propers dies es farà la primera roda de reunions de cada grup de treball. Totes les persones inscrites rebran la carta de convocatòria. Animem a les persones que encara no s´hagin afegit a cap grup a fer-ho per lograr la màxima representativitat i legitimitat i poder així redactar un document final que tingui en compte totes les sensibilitats i inquietuts dels cerverins. És una oportunitat històrica i per la vostra resposta, sembla que la ciutadania s´està adonant de la importància d´aquest projecte, que és cosa de tots els cerverins.

ACTA DE LA PRESENTACIÓ DEL PROJECTE CERVERA

DIA: 23-10-2009
HORA: 21.30H
LLOC: AUDITORI MUNICIPAL de CERVERA
ASSISTENTS: 150 persones (Aproximadament)


Es comença la reunió a les 21.40h de la nit, havent deixat 10 minuts de cortesia.
En Ramon Royes, com a portaveu del Projecte Cervera, agafa la paraula per començar l’acte. En primer lloc manifesta l’agraïment a la Paeria per la cessió i preparació de la sala, i al Sr. Amadeu Pipó per la seva col·laboració desinteressada en el muntatge de l’equip de so. A continuació, i en record de la figura del Sr. Antoni Pintó, membre del projecte des de l’inici, es demana 1 minut de silenci.
Després de l’aplaudiment no menys merescut al Sr. Antoni Pintó, en Ramon Royes procedeix amb la presentació.
Com bé explica, l’acte constarà de 3 parts: Introducció, explicant el naixement del Projecte, el treball dut a terme i els objectius marcats; Debat, amb l’esperada participació activa de tots els assistents; i Formació dels Grups de Treball que, des de Projecte Cervera es proposen.


1.- Projecte Cervera:
Aquest primer punt comença amb l’explicació que Projecte Cervera va néixer a finals de maig – principis de juny, des de l’iniciativa de dos membres del projecte (Sr. Ramon Subias i Sra. Elvira Colom), els quals després de parlar amb una vintena de persones més, van decidir convocar una reunió per parlar del què passava a Cervera, sempre des de diferents visions (comerç, indústria, associacions, ...).
Amb l’objectiu clar de fer extensives aquestes inquietuds a tota la població i veient la necessitat imperiosa d’un treball conjunt i d’una implicació massiva de gent, es va decidir que les conclusions d’aquella reunió s’havien de publicar. Es van publicar aquestes reflexions tant a “La Veu de la Segarra” com a “Segarra Actualitat”. De totes maneres, calia fer arribar aquest Projecte a molta gent i calia fer-la implicar. D’aquí, doncs, va néixer la iniciativa de crear un blog (http://projectecervera.blogspot.com), publicant-hi les reflexions que havien sorgit de la reunió, reflexions des del punt de partida que nosaltres com a cerverins, potser tampoc no ho estem fent prou bé.
D’aquesta primera reunió, entre d’altres, es va veure la necessitat de convocar diferents reunions, aquestes més sectorials, per tal de poder copsar les inquietuds de gairebé tots els segments de la població.
Així, doncs, durant juny i juliol es van convocar 5 reunions diferents, una per a cadascun dels “blocs” temàtics amb els que Projecte Cervera havia seccionat la població.
Després de cada reunió, i amb l’objectiu sempre present de la transparència d’actuació, es va anar publicant al blog les necessitats, inquietuds i desitjos de cada un d’aquests grups.
En cada reunió van sorgir aspectes diferents. Cada una d’elles era més enriquidora que l’anterior, pel debat que s’hi va crear i pels aspectes de Cervera que van anar sorgint. Els resums de totes elles es poden consultar al blog, però de totes maneres es procedeix a remarcar-ne els punts més destacats, donat que en moltes d’elles s’havien repetit.
- Cervera és gris!
- La Paeria no sempre dóna el servei esperat: hi ha molts treballadors i no sempre sembla que aquests facin la seva feina de la millor manera. Cal millorar el tracte d’aquests cap als ciutadans. Caldria gestionar la Paeria amb criteris d’eficiència i eficàcia, partint de la base dels recursos humans dels quals disposa.
- Cal trobar alternatives a la resposta reiterada de la Paeria: “no hi ha diners”.
- Necessitat de convertir l’eix comercial (des del c. General Güell fins a la plaça Santa Anna) en zona per a vianants.
- Falten zones d’aparcament.
- Els comerciants no estan prou units, per la qual cosa sembla que l’associació de comerciants no és una associació prou forta. Manca sentiment de grup. El comerç local ha d’evolucionar per saber veure les oportunitats que se’ns presenten i poder ser més competitius.
- Els accessos a Cervera són nefastos, dificultant l’entrada de visitants i possibles compradors/consumidors.
- Necessitat d’unificar els horaris dels comerços.
- La Cambra de Comerç no té cap poder actualment, potser degut a ser una delegació de la de Lleida.
- El servei de guarderia pública no cobreix les necessitats d’horaris de molts treballadors.
- El model de societat què volem: una Cervera amb 15.000 o 20.000 habitants? Els 2.000 o 3.000 darrers habitants han arribat a millorar la qualitat de vida de la ciutat?
- Existeix una “Cervera dels 500”: aquelles persones que fan coses pel poble, que estan al davant de les entitats i que són les que tiren del carro. Falta participació per part de molts cerverins.
- Creació d’un Hotel d’Entitats que les englobi. Interessant crear una agenda per no solapar activitats.
- La quantitat de patrimoni que hi ha a Cervera és l’enveja de moltes de les ciutats catalanes: no l’estem potenciant ni aprofitant, i molt menys a nivell turístic.
- Es necessita reactivar la Federació d’Associacions de Veïns.
- Cervera es troba a 1 hora de 3.0000.000 d’habitants... cal buscar la manera de potenciar-la i fer que aquests ens visitin.

En definitiva i com a resum:
- Falta color a Cervera: pintem-la!
- Hi ha molta gent disposada a treballar per millorar Cervera: aprofitem-ho!

Fins aquí, Projecte Cervera ja havia “involucrat” unes 130 persones, en debats, en diferents grups. Ara bé, es va creure oportú fer la convocatòria extensiva a TOT CERVERA, per tal de poder copsar moltes més visions que ajudin a fer gran aquest projecte. I per això, aquesta convocatòria avui aquí.

Abans de continuar amb les explicacions, des de Projecte Cervera es creu oportú passar a resoldre dubtes, aclarir certs misteris que ha provocat la creació d’aquest grup.
a) Ens hem autoanomenat PLATAFORMA, perquè, com diu la definició, som un grup de persones que treballem en grup i per un objectiu comú. En aquest cas: CERVERA.
b) NO SOM UN GRUP POLÍTIC. Remarcar una vegada més que no som un grup polític i que com a grup no en formarem cap. Som un conjunt de gent molt divers, amb afinitats diferents i caires polítics segurament també molt diferents. Projecte Cervera no es pot identificar en cap partit polític ni aquesta és la seva intenció. A nivell particular, cada membre del projecte farà el que millor cregui, però com a grup aclarir novament que en les properes eleccions no hi serem. De totes maneres, i dirigit als incrèduls, el temps ens donarà la raó. Es posa molta èmfasi en aquest punt, donats els comentaris que han circulat per Cervera. S’aprofita l’ocasió per destacar que sí, que des de Projecte Cervera s’està fent POLÍTICA, doncs com bé diu la paraula (que ve de poble –polis-), estem treballant pel poble.
c) Els que formem Projecte Cervera hi estem per INTERESSOS PERSONALS. Queda clar que l’únic interès que hi ha al darrera de tot això és CERVERA. Aquest objectiu comú és el que ha provocat que a dia d’avui gent tant diversa s’assenti a la mateixa taula per treballar conjuntament.

Està clar que damunt la taula tenim un material molt preuat: s’ha aconseguit copsar l’opinió de molts cerverins, la seves necessitats, prioritats, i, fins i tot, es disposa de possibles solucions a problemes que hi ha a Cervera. Cal remarcar que aquestes solucions no sempre passen per una despesa econòmica important. És un estudi de Cervera en base al qual molts partits polítics confeccionarien el programa per a les properes eleccions. És un material a l’abast de tothom i per a tothom.
Ara bé, cal començar a posar fil a l’agulla i treballar en base a ell. Ara tenim determinades les necessitats, detallades les debilitats, aclarits els punts febles i les amenaces... cal doncs, engegar el motor per posar-hi solucions.
Una vegada aclarits aquests punts, es passa a detallar l’estratègia prevista des de Projecte Cervera. L’estratègia que es proposa és crear 5 grups de treball, que serien els 5 motors claus de Cervera: Indústria i Agricultura; Comerç; Cultura, Patrimoni i Turisme; Entitats d’Oci, d’Esport i Culturals; i Associacions de Veïns i Nuclis Agregats.
Una vegada formats aquests grups, aquests es reuniran (2 o 3 reunions en 2 – 3 mesos, no es demana un compromís molt gran, perquè partim de la base que tothom té d’altra feina), per redactar les necessitats, establint l’ordre de prioritats i explicitant la inversió econòmica necessària en cas d’haver-ne.
A continuació es redactarà un dossier global, un full de ruta, podríem anomenar-lo PROJECTE CERVERA. Amb aquest dossier s’anirà a la Paeria, per tal de fer-ne la seva presentació. La idea és oferir-nos a treballar colze a colze amb ells, per aconseguir dur-lo a terme en la seva totalitat. Per tal de fer-ho possible es considera imprescindible fixar terminis, conjuntament amb la Paeria, per fer-ne la posterior valoració.
L’aspecte clau que es busca en tot això és aniquilar l’esperit negatiu de Cervera i per extensió de la majoria de cerverins. Els grups de treball han d’estar formats per gent motivada, amb ganes d’aprendre uns dels altres, tolerants, receptius i emprenedors. En determinats moments, els grups de treball caldrà que consultin temes a gent experta, perquè perseguim un treball amb rigor, feina ben feta i objectius viables.
Resumint, doncs:
- Això va de debò!!!
- El canvi és possible i hi ha de ser. Els reptes que ens marquem han de ser aconseguibles, per tal de fer-ne el seguiment i la posterior valoració.
- Promocionar Cervera ha de ser senzill: tenim moltes coses bones per oferir i les no tant bones es poden arranjar.
- Estem davant una oportunitat històrica: gent compromesa, oberta i positiva treballant per CERVERA.

Acabada la introducció de Projecte Cervera, agafa la paraula en Jaume Rossich que, com a moderador, dóna pas a la segona part de la reunió: el Debat.

2.- Debat:
A) Jordi Rovira. President de l’Associació de Veïns Antic Camí de Castellnou.
Aquesta associació a dia d’avui és la més nombrosa de Cervera. La junta està formada per 17 persones, totes actives i amb moltes ganes. De totes maneres, sempre és difícil moure un grup de gent tan nombrós com el que forma aquesta associació. Considera però que últimament a Cervera alguna cosa passa i que la gent és més participativa i té ganes de fer coses. Alguna cosa, doncs, bull a Cervera.
Personalment considera que un factor clau per aquest canvi de mentalitat és la renovació generacional, que sembla que la Cervera que hi havia fins ara, amb molta por al canvi, ha deixat pas a una Cervera més activa. Cal continuar així.

B) Genís Lloreta.
Formula una pregunta: “D’on es traurà l’aportació econòmica per aquest projecte?”

Respon en Ramon Royes: Està clar que qui gestiona els diners a Cervera és la Paeria, i seran ells qui mouran els pressupostos que sorgeixin del Projecte Cervera. Cal tenir en compte, però, que la solució a molts dels problemes actuals de Cervera no passen únicament per una inversió de recursos econòmics, tot i que cal partir de la base que aquests són necessaris i molt importants. Cal buscar-los, i la resposta de la Paeria de “no tenim diners” no sempre serà viable ni acceptable.

En Genís Lloreta aclareix que la pregunta dels recursos econòmics es refereia a l’actual grup de Projecte Cervera, per la qual cosa respon en Ramon Royes aclarint que la mínima inversió que ha necessitat Projecte Cervera per muntar aquestes reunions ha sortit de l’autofinançament.

Agafa la paraula en Jaume Rossich aclarint que potser s’està acostumat a que quan es mou alguna cosa és únicament per interessos econòmics, però que en aquest cas l’únic interès és treballar per Cervera.

C) Raimon Fusté. Regidor de Promoció Econòmica de la Paeria de Cervera.
Defineix “regidor” com a extensió del poble cap a l’Administració. Ell està obert a tothom i remarca que la seva feina, entre d’altres, és ser nexe d’unió cap aquesta Administració, per tal d’aconseguir millorar la vida dels ciutadans. Ell, com la resta de paers de l’Ajuntament de Cervera són el pont de contacte, tot i que destaca que els cerverins no sempre fan ús d’aquesta obertura.
S’ofereix per posar els mitjans que siguin possibles per tal de dur a terme el projecte.

Queda anotada, doncs, la seva predisposició a treballar pel projecte.

D) Santiago Serrano. Propietari de la galeria d’art “La Cerverina d’Art”.
Comença explicant que Cervera és “estranya” ja que no té cap ciutat a la qual comparar-se: té un patrimoni cultural envejable el qual està desaprofitat. Segons ell aquesta pot ser l’eina per moure la ciutat.
Fa referència a que la ciutat és dels ciutadans i no de l’administració, els funcionaris o tècnics i, per tant, ha de ser la ciutadania qui construeixi aquesta ciutat. Les necessitats de la ciutadania s’han de respectar.
Explica que és evident que un bon projecte és fàcil que trobi finançament públic i que no s’han de deixar escapar oportunitats. Explica el cas de la casa Dalmases del carrer Major.

Agafa la paraula en Jaume Rossich per comentar que a Cervera moltes vegades s’han perdut subvencions per manca de bona gestió.

E) Conxita Bernaus.
Felicita al grup Projecte Cervera per la bona feina feta. Segons ella ha quedat clar que no hi ha un partit polític darrera de tot plegat i que només es treballa per millorar Cervera. Aquesta és una actitud a encoratjar i la qual cal felicitar.

F) Conxita Segués. Comerciant Plaça Sant Miquel.
Personalment ella no està d’acord amb el tancament del carrer.

Agafa la paraula en Ramon Royes per explicar que Projecte Cervera reflecteix l’opinió de 130 persones, i el fet de convertir el centre en zona per a vianants és una opinió manifestada en més d’un dels grups amb les quals s’ha parlat.
Com a grup no hi ha una opinió manifestada, tot i que personalment creu fermament que cal fer-ho, però cal fer-ho bé. S’està parlant en tot moment del projecte d’urbanitzar el centre de Cervera, no de tallar el carrer. Cal buscar un projecte global, buscant opcions, potser obrir la Universitat als visitants seria un altre factor clau. Ara bé, hi ha una obligació imperiosa de crear noves places d’aparcament si el projecte es tira endavant. Potser, doncs, a dia d’avui i partint de la situació econòmica actual, no és un projecte viable, però cal buscar alternatives perquè és necessari peatonalitzar el centre per incentivar Cervera.

G) Toni Peiró.
Com a treballador d’una empresa de Cervera constata que aquestes empreses reben visites de directius d’altres fàbriques, que, tot i que dinen o sopen a Cervera, acaben buscant allotjament fora de la ciutat. Busquen alternatives en poblacions veïnes (Tàrrega, Igualada, ...) perquè sovint creuen que a Cervera li falta atractiu. Segons ell doncs falta color a Cervera, perquè els diners que es guanyen a Cervera no sempre s’acaben gastant aquí.

Agafa la paraula n’ Armand Forcat, destacant com en Toni Peiró que veritablement a Cervera falta pernoctació. Aquest és un dels elements negatius per motivar el Turisme fins a Cervera. La gent visita la població però acabat el dia de visita, marxa cap a un altre destí perquè no troba suficients places d’allotjament.
Aprofita l’ocasió per explicar que a Cervera s’està treballant per l’entrada en funcionament del Centre d’Interpretació, el qual anirà ubicat a la rotonda d’entrada a Cervera, amb l’objectiu d’informar i assessorar a tots els visitants de la població.
També destaca com a eix clau per a la potenciació del Turisme a Cervera el fet de no deixar-se perdre l’Autovia Cervera-Montblanc. Cervera passaria a ser un punt d’unió molt important d’aquest eix de comunicació. Cal, doncs, fer pressió a qui calgui i com calgui per tal de no deixar-nos perdre aquesta autovia.

En Toni Peiró explica que el tram Montblanc-Tarragona ja s’està executant, per tant cal començar a treballar fermament en la perspectiva Cervera-Montblanc si no volem deixar-nos-la prendre.

En Jaume Rossich intervé per remarcar que en moltes ocasions els lobbys d’opinió han fet molta força a l’hora de prendre decisions. Per tant, cal potenciar aquestes estratègies per tal d’aconseguir objectius positius per a Cervera.

H) Pilar Porredón. Propietària de la galeria d’art “La Cerverina d’Art”.
En primer lloc felicita a Projecte Cervera per la moguda i el treball dut a terme. A continuació remarca la necessitat que el centre de Cervera sigui zona per a vianants, però que aquesta iniciativa ha d’anar acompanyada d’una motivació (activitats; ajuts per al comerç; incentivar la població; ...) perquè sinó passarà el mateix que va passar al carrer Major: un carrer arranjat i per a vianants, però sense vida. Llença una idea: per què el Centre d’Interpretació del qual parlava n’ Armand Forcat no pot instal·lar-se al carrer Major, enlloc de fer-ho a la rotonda de l’entrada de Cervera?.
D’idees per incentivar Cervera n’hi ha moltes. Segons ella el Sindicat podria arribar a convertir-se, per exemple, en un MUSEU de LA MAQUINÀRIA DEL CAMP. Aquest seria un homenatge a la figura del Sr. Antoni Pintó. Es podria recuperar la maquinària de la farinera i traslladar-la al Sindicat, sent la primera pedra per al futur MUSEU.
També proposa en honor al Sr. Claudi Gómez-Grau organitzar un Festival de Cinema Infantil. I per què no incloure tota la seva filmoteca en un altre MUSEU?

Agafa la paraula en Ramon Royes per destacar que en les reunions fetes han sorgit moltes idees per incentivar l’activitat al carrer Major i que aquestes no són inviables econòmicament. El simple acte d’engalanar amb flors i plantes els balcons del carrer Major (extensiu a tota la població), fa que Cervera tingui més vida i desprengui més vitalitat. És potser un exemple “fàcil”, però és una manera de començar a posar color a la població.

N’Armand Forcat remarca que la Paeria de Cervera edita mensualment una revista (La Paeria), en la qual es presenten moltes de les actuacions i projectes que la mateixa Paeria està fent a la vila. Cal llegir-la perquè ens fem la idea de totes les coses que passen a Cervera i dels actes que s’hi fan. És una eina que tenim a les mans i de la qual se n’ha de fer més ús.

I) Joan Valldaura. Paer en Cap de la Ciutat de Cervera.
En primer lloc destaca i respecta la feina que s’està fent des de Projecte Cervera. Remarca també que la Paeria, igual que ha explicat el Sr. Raimon Fusté, és la casa de tots, i que sempre estarà oberta a la població.
Explica que no sempre és fàcil dur a terme els projectes que es marquen, per limitacions econòmiques o d’altres recursos.
Aprofita per demanar a Projecte Cervera que abans de llençar endavant el projecte resultant, constati dit projecte per veure la seva traçabilitat i viabilitat. Cal analitzar els resultats des de diferents perspectives, perquè els objectius que a vegades puguin semblar senzills d’execució són més difícils del que pugui semblar en un principi.
Cal partir de la base que l’objectiu de la Paeria i l’objectiu de Projecte Cervera és el mateix: CERVERA. Per tant, doncs, demana diàleg entre ambdues parts abans d’executar qualsevol cosa.
Per últim, destaca que falta participació per part de molta gent de Cervera.

Pren la paraula en Ramon Royes per destacar que al principi de la reunió ja s’havia explicat que l’objectiu del treball final és presentar-lo a la Paeria. Partint de la base que tothom és conscient que hi ha dificultats o limitacions a l’hora de dur a terme qualsevol projecte, hem de destacar que moltes vegades falta informar al poble d’aquestes limitacions. Manca, potser, per part de la Paeria informació cap al ciutadà. El poble ha de ser conscient de tot plegat. Destaca que la predisposició de treballar plegats amb la Paeria hi és des del principi. És més, el projecte no té sentit si no es treballa amb el recolzament de la Paeria, doncs els mitjans per dur-ho a terme passen a ser, moltes vegades, municipals.

J) Joan Feliu.
Al marge de la funció que està ara fent la plataforma (aglutinar idees), caldria incentivar la iniciativa privada, engrescant-los, per tal de fer moure el capital privat que sens dubte hi ha a Cervera, invertint-lo en la mateixa ciutat. Segons ell està clar que l’administració pública no és qui ha de prendre iniciatives que corresponen al sector privat, com posar un hotel, per exemple, però sí que s’ha de saber vendre Cervera, per tal de fer-la atractiva als ulls de la inversió privada.
L’objectiu, doncs, ha de ser millorar Cervera, per atraure aquesta inversió privada, la qual en portarà més.

Comenta en Ramon Royes que és veritat que cal canviar Cervera, l’aire que s’hi respira. A dia d’avui damunt la taula hi ha molts objectius, necessitats, .... i el que cal buscar és l’estratègia per a dur-los a terme. Cal prioritzar necessitats, perquè està clar que, perquè la iniciativa privada inverteixi a Cervera, aquesta ha d’haver arrancat els motors.

Agafa la paraula en Ramon Subias per remarcar que Projecte Cervera s’ha marcat 5 punts d’actuació importants, que cal potenciar-los tots. Damunt la taula hi ha moltes idees i ara cal moure motors per posar-ho en marxa.
Cal preguntar-nos:
- Si les associacions de veïns són tant importants, què passa que no vagin totes elles a la una?
- D’associacions de comerciants n’hi ha més d’una a Cervera, però persegueixen els mateixos objectius?
- Els empresaris: perquè els falta motivació quan parlem de Cervera?
- El teixit associatiu de Cervera és impressionant. Perquè no hi ha unitat ni sentiment de grup?
- Amb el patrimoni que tenim, perquè no sabem vendre’l?
Està clar que alguna cosa falla a Cervera. Per exemple, si tots els empresaris anessin a una, potser a dia d’avui no tindríem l’entrada al Polígon que tenim, i de la qual tots nosaltres ens queixem.
El que està clar és que si tots ens creiem el que tenim entre les mans, treballarem per Cervera i, al final, tots hi guanyarem. Per molts projectes que s’elaborin i s’intentin tirar endavant, si no hi ha un poble motivat que s’ho cregui i participi activament, els projectes no tenen sentit.
Per finalitzar aquesta segona part, des de Projecte Cervera s’encoratja a tothom a participar en els grups i treballar per la idea de poble: fer-lo més gran i més atractiu. Començar a pintar de colors aquesta Cervera que sembla tan gris!!

Quan són les 23.10h de la nit en Ramon Royes dóna per acabada la presentació del projecte, aprofitant l’ocasió per agrair la participació de tothom i animar a la ciutadania a apuntar-se als grups de treball.